Festival LOOP 2022

Consulta el llistat d’exposicions d’aquesta edició, aquí.

Consulta l’agenda d’activitats, aquí.

Mentre el temps passa…

«Què és, doncs, el temps? Si ningú m’ho pregunta, ho sé; però si ho vull explicar a qui m’ho pregunta, no ho sé.» Així es pronunciava el filòsof Sant Agustí d’Hipona al XI llibre de les Confessions, manuscrit autobiogràfic redactat entre el 397 i el 398. D’aquesta manera, el teòric condensava en una única afirmació segles d’elucubracions al voltant d’aquest concepte tan misteriós i abstracte.

Des de l’antiga Grècia fins a la contemporaneïtat, l’ésser humà no ha deixat d’interrogar-se sobre el significat complex de la idea de «Temps», fins a qüestionar-ne la real existència. La física moderna ha demostrat que no hi ha diferència entre passat i futur, que la idea d’un present universal no té sentit, i que la percepció que tenim del temps és relativa a la nostra velocitat de moviment i al nostre camp gravitacional. La mecànica quàntica ha anat més lluny, pertorbant els descobriments de la revolució einsteniana i afirmant com la variable «espai-temps» no troba lloc a les equacions elementals que s’utilitzen per explicar el teixit de l’Univers.

Com pot ser, doncs, que «d’aquest món sense temps pugui sorgir la nostra percepció del temps?» Com explica el físic italià Carlo Rovelli, això té a veure amb el nostre grau d‟interacció parcial. En altres paraules, només és des de la nostra perspectiva que podem percebre els indicis del transcurs del temps. Per a l’ésser humà, el temps correspon a aquella dimensió mitjançant la qual mesurar el succeir-se dels esdeveniments i afirmar així la distinció entre passat, present i futur. «El temps és doncs la manera amb que nosaltres –essers amb un cervell que està fet essencialment de memòria i previsió–, interactuem amb el món, és la forma de la nostra identitat» (C.Rovelli, 2017).

Només cal pensar que fins i tot el llenguatge està impregnat d’expressions temporals irrenunciables per a la comunicació entre individus. Per una banda, es refereixen al temps cronològic i a l’estandardització de la seva mesura sobre la base de canvis cíclics: Quina hora és? Quants anys tens? ‘Avui.’ ‘A la primavera.’ Per l’altra, descriuen la nostra “percepció subjectiva” i emotiva del temps mesurable: no s’acaba mai! ‘sembla ahir que…’. Hi ha després tota una sèrie de modismes que utilitzen el temps de manera no literal: viure en temps prestat; darrere dels temps; fins que la mort ens separi, entre d’altres. Com a conseqüència, al nostre horitzó cultural l’exercici de parlar o pensar sense el temps resultaria totalment impossible.

Així mateix, el temps esdevé un element omnipresent i substancial en l’entramat cultural, social, polític i econòmic d’un context determinat. Per descriure l’edat contemporània i l’especificitat del sistema capitalista, per exemple, el sociòleg alemany Hartmut Rosa també invoca la temporalitat: a la seva moderna «Societat de l’Acceleració», és de fet un temps comprimit que marca el ritme del consum i de la productivitat esquizofrènica.

Recollint aquestes reflexions, aquesta edició de LOOP aprofundirà en els múltiples plecs del temps, explorant el caràcter d’una societat crononormativa i cronoregulada.

Carolina Ciuti, Directora Artística