Lotty Rosenfeld. ‘Me niego’

“Todo arte es político. Desde la inocencia de una flor pintada en acuarela, incluso allí existe una postura frente a algo, y eso ya es político” sostenia Lotty Rosenfeld.

Les peces de vídeo art seleccionades han estat triades pensant en la commemoració dels 50 anys del cop militar a Xile. Sis peces realitzades entre els anys 1979 i 1989: Una milla de cruces sobre el pavimento (1979), Una herida americana (1982), Proposición para (entre) cruzar espacios límites (1983), ¡Ay de los vencidos! (1985), Paz para Sebastián Acevedo (1985) i Cautivos (1989), aquestes peces denuncien la manera transversal que té d’operar el poder polític, econòmic i social.

L’obra de Rosenfeld, la primera dona artista a Xile a utilitzar el vídeo com a suport, és una obra en constant formació, articulada i concatenada que es vagi nodrint amb l’esdevenir històric i actual.

La primera i icònica obra de l’artista Lotty Rosenfeld Una milla de cruces sobre el pavimento, obre el diàleg de la seva ininterrompuda trajectòria d’intervencions al carrer realitzades durant més de 40 anys al voltant del món. Utilitza les línies que divideixen les pistes de circulació de trànsit per a ser travessades amb una altra línia de les mateixes característiques, generant com a resultat un signe +. El signe de trànsit i el carrer passen a ser el seu suport. L’obra comença de manera local a la ciutat de Santiago de Xile específicament a l’Avinguda Manquehue, avinguda que té una vista panoràmica al turó que porta el mateix nom i que en mapudungún significa: lloc de còndors. La milla de creus s’inicia transversalment en l’Avinguda Els Militars i finalitza en l’Avinguda President Kennedy, creuant conceptes de forces armades i imperialisme americà tots dos responsables del cop militar i la posterior dictadura a Xile.

Alejandra Coz