Aimar Pérez Galí. ‘Touching Blues’

Des dels seus inicis el cinema es fascina amb la imatge d’un cos en moviment, en dansa, i la seva representació. Una fascinació ben present a la filmografia de Segundo de Chomón. Touching Blues (2021) d’Aimar Pérez Galí obre aquesta mateixa qüestió de la imatge d’un cos en moviment un segle més tard, després de la irrupció del cinema digital; d’un cos que dansa, travessat per la història, i també per la memòria dels cossos absents. Un cos que és alhora llum, presència espectral i invocació.

A la pel·lícula ens submergim en una hipnòtica coreografia tàctil, i també en un color, el blau del títol, que evoca el film Blue (1993) de Derek Jarman. Perquè, també, en paraules de Jaime Conde-Salazar i Aimar Pérez Galí “Touching Blues (…) tiene un propósito conmemorativo: seguimos haciendo esto, seguimos insistiendo porque sigue siendo necesario recordar, escuchar y celebrar los cuerpos de quienes sufrieron y sufren la pandemia del VIH/SIDA.”