Cao Fei, ‘RMB City Planning’, 2007. Still de vídeo. Cortesia de la artista

Disponible en streaming del 10 de novembre fins al 10 de desembre 2020, el programa proposava una selecció de vídeos Cao Fei pertanyents a la Julia Stoschek Collection (Düsseldorf i Berlín), i tres vídeos realitzats durant el confinament pels artistes xinesos  Tao Hui, Wang Tuo i Shen Xin.

Cao Fei, RMB City Planning, 2007.
Cao Fei, i.Mirror by China Tracy (AKA: Cao Fei) Second Life Documentary Film, 2007.
Cao Fei, Hip Hop: Guangzhou, 2003.
Wang Tuo, Symptomatic Silence of Complicit Forgetting, 2020.
Tao Hui, Joint Images, 2016.
Shen Xin, One Day World in Dakota Homeland: One Day Two Worlds, EP.15, 2020. Cortesia del artista i de Power Station of Art (Shanghai).

La selecció està introduïda pel comissari Hans Ulrich Obrist (Director Artístic, Serpentine Galleries, Londres).

Amb motiu de LOOP 2020, em van convidar a triar una sèrie d’obres d’imatges en moviment de la col·lecció Julia Stoschek, que inclou una increïble selecció d’artistes, un exemple de com la Julia ha construït aquesta gran col·lecció de vídeos al llarg dels anys. També em fa il·lusió tornar a treballar amb Cao Fei, amb qui he mantingut el contecte al llarg del temps amb qui sovint he col·laborat. La idea de comissariar una presentació en solitari va ser impulsada pel fet que la col·lecció de vídeos de la Julia Stoschek aprofundeix amb molts artistes i les seves obres. He escollit seleccionar tres obres de Cao Fei – RMB City, iMirror by China Tracy i Hip Hop Guangzhou – i he convidat a Cao Fei perquè seleccioni tres obres més d’artistes xinesos d’una generació més jove, totes creades durant el confinament.

Vaig conèixer Cao Fei a principis de la dècada de 2000 amb Hou Hanru, abans que ella fes el vídeo tan crític conegut com Cosplayers d’una duració de vuit minuts. En aquell moment, estudiava a l’Acadèmia de Belles Arts de Guangzhou i formava part d’una refrescant generació d’artistes xinesos emergents durant el continu i desenfrenat desenvolupament urbà de l’Àsia Oriental, a finals del segle XX i principis del XXI. Des d’aquesta primera reunió, el treball de Cao Fei s’ha revelat precís i urgent i Serpentine l’ha inclòs en nombrosos projectes, primer com a part de la “China Power Station: Part 1”, una exposició fora de les instal·lacions de Serpentine Galleries a la central elèctrica de Battersea el 2006, on l’artista va presentar la seva pel·lícula, Whose Utopia, i el 2008, amb la instal·lació de RMB City a l’entrada de la galeria, on els visitants podien accedir a una ciutat xinesa fictícia construïda en un món virtual en línia com el de Second Life.

La pràctica de Cao Fei uneix el cinema, els mitjans digitals, la fotografia, l’escultura, la performance i la instal·lació, que capturen la seva fascinació per les respostes del comportament humà als ràpids desenvolupaments tecnològics de les darreres dues dècades. Aquest compromís comença amb el seu país d’origen, la Xina, i els canvis accelerats, de vegades caòtics, que han configurat la seva generació. Des d’aquest context, ha explorat l’experiència més àmplia de la virtualitat i el seu potencial per alterar la nostra percepció d’ell mateix i canviar les formes en què entenem la realitat. El seu treball navega contínuament per quelcom físic i virtual, el real i l’imaginat. A través d’això, col·lapsa períodes de temps passats, presents i futurs per produir realitats noves i fantàstiques per als personatges que existeixen dins de cadascuna de les seves narracions. Des dels potencials utòpics i distòpics de les ciutats actuals, fins als efectes alienants del treball mecanitzat, Cao Fei aborda aquests temes amb la creació de trobades surrealistes i amb un subtil sentit del joc. Tot i que cadascun dels seus mons sembla trontollar al límit de la incertesa apocalíptica, els seus personatges naveguen per realitats complexes amb vigor i determinació, aprofitant les possibilitats úniques de la tecnologia per configurar un futur col·lectiu.

Més recentment, vam presentar a la Serpentine Galleries la primera exposició individual institucional del Regne Unit, Blueprints, de Cao Fei, que vaig co-comissariar amb Joseph Constable. El projecte incloïa l’estrena mundial d’ambicioses obres d’art de realitat virtual i augmentada, The Eternal Wave (2020), produïda en col·laboració amb Art agut, i l’última pel·lícula de l’artista, Nova. Ambdós treballs marquen la culminació de l’extensa investigació de Cao Fei a Pequín durant els darrers cinc anys, que examina la història social i la transformació urbana del districte de Jiuxianqiao de la ciutat on viu i treballa. El seu llargmetratge Nova es va produir a partir d’aquesta investigació i es va presentar dins d’una instal·lació immersiva i site-specific que també va reunir una selecció de les seves obres anteriors per aprofundir en qüestions sobre l’automatització i la tecnologia els quals remet constantment la seva obra. L’exposició va crear una estratificació d’espais virtuals, físics i cinematogràfics perquè el visitant es trobés, conduint-lo a través de realitats alternatives i múltiples marcs d’experiència.

A més de seleccionar obres de Cao Fei, la idea de convidar-la a presentar l’obra d’artistes emergents s’inspira en el brillant espectacle que va comissariar amb Yang Beichen a la col·lecció Julia Stoschek de Düsseldorf el 2018, titulada New Metallurgists – una exposició que presentava setze obres de vuit artistes contemporanis de la Xina per tal de reflectir una multiplicitat de veus i perspectives. Per mi és emocionant continuar aquest diàleg amb Cao Fei i centrar-se en una nova generació d’artistes de la Xina que tot just acaba de començar.

Amb la col·laboració de