Gabriel Lacomba ‘#crònicapandèmia’

—

Curated by Jaume Reus

'#crònicapandèmia'

Gabriel Lacomba

Carregant vídeo, gràcies per esperar

Carregant vídeo, gràcies per esperar
- 00:00
Gabriel Lacomba, '#crònicapandèmia', 2020. L’obra #crònicapandèmia de Gabriel Lacomba és un viatge furtiu per escenaris digitals en temps de confinament pandèmic. Uns escenaris naturals (Mallorca) i urbanístics (aeroport) dissenyats per la massificació i que ara pateixen un parèntesi forçat amb una esfereïdora absència de cossos. Només les imatges del passat ens permeten veure com era la vida encarnada, la dita “normalitat”. La visió crítica del creador utilitza els cossos artificials de dos maniquins emmascarats per guiar-nos en la incertesa dels paisatges interiors i exteriors. Uns objectes sense moviment que, paradoxalment, ens condueixen a gran velocitat per l’espai. Unes vides immobilitzades a escala mundial per un virus sense cos propi que necessita del cos aliè per... “viure”? “viatjar”?..

Sobre aquest programa

‘#crònicapandèmia’, juntament amb #diarilacomba a #instagram, sorgeixen com a resposta a l’època de confinament i al plantejament posterior d’una suposada nova realitat. La peça de vídeo es planteja des de la immobilitat física al domicili particular a través d’imatges d’arxiu del passat [Parc aquàtic Aqualand El Arenal; Torrent de Pareis i Aeroport de Barcelona] i els viatges digitals amb Google Studio [Aeroport de Palma, l’illa de Mallorca, la terra, la lluna i Mart]. Un maniquí diabòlic i un cap de maniquí model de perruqueria són presents al terrat, proveïts de mascaretes cromades que actuen de joc de miralls.

Els viatges des de l’ordinador possibiliten còmodament la circulació per qualsevol territori, però no hi ha humans. Ens movem en un espai mancat de moviment, hieràtic, congelat. Descobrim que tant els maniquins com el territori són només pell, una mena de folre. Façanes que trontollen a on l’interior i l’exterior tant del cos propi com del cos social immediatament anteriors estan en plena redefinició i qüestionament per la simple manca de moviment físic. El bombardeig de notícies als mitjans s’entremescla amb les imatges del passat, amb qüestionaments filosòfics previs i amb l’intens visionat de sèries de televisió.

El vídeo utilitza formalment aquesta clau, sent un capítol pilot d’una sèrie que no se sap com continuarà, però que ja ha sorgit com a defensa i com a exorcisme davant el deliri i la incertesa del moment.