<
A Les cosmicòmiques, el recull de dotze contes publicat l’any 1965, l’escriptor italià Italo Calvino narra les aventures d’un ésser inextingible i singular anomenat Qfwfq mentre explora esdeveniments dispars de la història de l’univers. Partint d’un fet científic (com poden ser els canvis de forma de la matèria espacial, la distància entre les galàxies o l’efecte de la gravetat sobre la mobilitat), Calvino crea un seguit d’entretinguts testimonis ficticis que posen en clar sentiments universals i preocupacions humanes recurrents en la seva obra: l’afecte, el conflicte, l’amor, el dubte i la comprensió.
Ben allunyades de la narració simplista, Les cosmicòmiques prenen com a punt de partida la ficció especulativa sobre l’espai exterior i la tracten com una eina creativa per entendre millor la vida a la Terra. Per la seva personalitat, sempre canviant però de vegades maldestre, Qfwfq encarna un personatge fascinant amb el qual el lector empatitza, i el recull sencer esdevé una perfecta metàfora de l’existència humana.
Sense ser el primer exemple d’un tipus de literatura —ja que es poden trobar contribucions anteriors en l’obra de Francis Godwin L’home a la Lluna (1620), els Viatges a la Lluna i el Sol de Cyrano de Bergerac (1657/1662) o el Viatge al centre de la Terra de Jules Verne (1865)—, els contes de Calvino són un testimoni de la fascinació de l’art per la ciència i l’espai com a vehicles per a la imaginació i la representació d’altres «mons» possibles i d’alternatives utòpiques.
Però l’espai no és només un lloc per a la imaginació o el subjecte d’un cert tipus de macrorrelat utòpic. De fet, la clàssica interacció entre l’art i l’espai exterior, que també ressona a la història del cinema i les arts visuals, es justifica encara més en la creença que un apropament creatiu a la ciència pot donar lloc a la formulació de nous sistemes de pensament, obrint pas així a la crítica social i a una comprensió més profunda del món en què vivim.
Tal com va expressar la ja difunta novel·lista estatunidenca Ursula K. Le Guin en el seu discurs d’agraïment a la cerimònia dels National Book Awards, els escriptors, i els artistes en conjunt, tenen la inestimable oportunitat de ser «realistes d’una realitat més àmplia» i de «saber interpretar una societat travessada per la por i les seves obsessives tecnologies», argument amb el qual d’alguna forma responia als contra-arguments reductors que veuen la ficció especulativa i l’estudi de l’espai com a distraccions inútils davant d’assumptes més urgents a la Terra.
L’any del cinquanta aniversari de l’aterratge a la Lluna, la pròxima edició de LOOP presentarà el treball d’artistes i realitzadors contemporanis que estan contribuint al debat i el pensament crític al voltant de l’espai exterior, mirant els estels més llunyans com a pretext per explorar les nocions de territorialització i colonialització, els conflictes geopolítics, el canvi climàtic, el progrés tecnològic i la relació, més filosòfica, entre les estructures macro i les micro.
Carolina Ciuti, Directora Artística