Menu

VIDEOCLOOP Programes comissariats

Un projecte de LOOP
Project managers
Carolina Ciuti
Contacte
videocloop@loop-barcelona.com

Una plataforma oberta que ofereix programes comissariats de films i vídeos on line i una forma alternativa de navegar per l'arxiu VIDEOCLOOP.

Aquesta secció de programes comissariats parteix d’una reflexió sobre els models de distribució i recepció de la imatge en moviment a l’era d’Internet.  Amb la invitació de col·laboradors internacionals, LOOP esdevé una plataforma oberta de difusió i cooperació que pot existir en directe i on line. Un exemple clar d’això és la Kadist Video Library (KVL) – VIDEOCLOOP Initiative, una col·laboració pensada per fomentar les lectures i interpretacions noves de les obres de vídeo relacionades amb la Col·lecció KADIST i l’Arxiu VIDEOCLOOP.

Programes publicats:

Prophecies For The Second Machine Age comissariat per Erika Balsom (KVL – VIDEOCLOOP Initiative)
Extreme Techno-Georgaphies of Extraction comissariat per Daniela Zyman (en col.laboració amb TBA21- Academy)
Tan aviat com si no fos, comissariat per Pedro Torres

Programa actual

Tan aviat com si no fos

—Una selecció pel Centro Nacional de Arte Contemporáneo Cerrillos (CNAC)

Curated by Pedro Torres

  • La visión de los vencidos (The Defeated)
    Carlos Motta
  • El origen de las piedras
    Mauricio Sáenz
  • A dream from before history (Futuro memories)
    Joan Bennassar
  • Waiting Search (end to time)
    Daniel Monroy Cuevas
  • "So What 2012": Mayan Calendar Edition
    Michael Joaquin Grey
  • Melancholic Drone
    Igor Simic
  • Land of The Sun
    Niklas Goldbach
  • Volva
    Édouard Decam
  • The Scale of Signs
    Gabrielle Le Bayon
  • taH pagh taHbe
    Maria Antelman
  • The God of the Labyrinth
    Yoi Kawabuko
  • Complex Systems
    Desirée Dolron
  • Carregant vídeo, gràcies per esperar
    Carregant vídeo, gràcies per esperar
    • 00:00

    Carlos Motta, La visión de los vencidos (The Defeated), 2013.

  • Carregant vídeo, gràcies per esperar
    Carregant vídeo, gràcies per esperar
    • 00:00

    Mauricio Sáenz, El origen de las piedras, 2016.

  • Carregant vídeo, gràcies per esperar
    Carregant vídeo, gràcies per esperar
    • 00:00

    Joan Bennassar, A dream from before history (Futuro memories), 2014.

  • Carregant vídeo, gràcies per esperar
    Carregant vídeo, gràcies per esperar
    • 00:00

    Daniel Monroy Cuevas, Waiting Search (end to time), 2012.

  • Carregant vídeo, gràcies per esperar
    Carregant vídeo, gràcies per esperar
    • 00:00

    Michael Joaquin Grey, "So What 2012": Mayan Calendar Edition, 2012.

  • Carregant vídeo, gràcies per esperar
    Carregant vídeo, gràcies per esperar
    • 00:00

    Igor Simic, Melancholic Drone, 2015.

  • Carregant vídeo, gràcies per esperar
    Carregant vídeo, gràcies per esperar
    • 00:00

    Niklas Goldbach, Land of The Sun, 2015.

  • Carregant vídeo, gràcies per esperar
    Carregant vídeo, gràcies per esperar
    • 00:00

    Édouard Decam, Volva, 2016.

  • Carregant vídeo, gràcies per esperar
    Carregant vídeo, gràcies per esperar
    • 00:00

    Gabrielle Le Bayon, The Scale of Signs, 2016.

  • Carregant vídeo, gràcies per esperar
    Carregant vídeo, gràcies per esperar
    • 00:00

    Maria Antelman, taH pagh taHbe, 2006.

  • Carregant vídeo, gràcies per esperar
    Carregant vídeo, gràcies per esperar
    • 00:00

    Yoi Kawabuko, The God of the Labyrinth, 2016.

  • Carregant vídeo, gràcies per esperar
    Carregant vídeo, gràcies per esperar
    • 00:00

    Desirée Dolron, Complex Systems, 2017.

Sobre aquest programa

Aquesta selecció de vídeos va ser comissariada per en Pedrto Torres per a la Cabina Audiovisual del Centro Nacional de Arte Contemporáneo Cerrillos (CNAC, Santiago de Xile).

Carlos Motta, La visión de los vencidos (The Defeated), 2013, 6’46”
Mauricio Sáenz, El origen de las piedras, 2016, 5’31”
Joan Bennassar, A dream from before history (Futuro memories), 2014, 14’44”
Daniel Monroy Cuevas, Waiting Search (end to time), 2012, 8’12”
Michael Joaquin Grey, “So What 2012”: Mayan Calendar Edition, 2012, 10’17”
Igor Simic, Melancholic Drone, 2015, 7’06”
Niklas Goldbach, Land of The Sun, 2015, 11’35”
Édouard Decam, Volva, 2016, 24’39”
Gabrielle Le Bayon, The Scale of Signs, 2016, 5’15”
Maria Antelman, taH pagh taHbe, 2006, 4’2”
Yoi Kawakubo, The God of the Labyrinth, 2016, 15’38”
Desirée Dolron, Complex Systems,  2017, 2’36”

Tan aviat com si no fos reuneix dotze vídeos d’artistes internacionals i reflexiona sobre la relació entre el passat i el futur, les escales del temps i els imaginaris reals i ficticis. A partir del segle XIX, la ciència ha posat en debat la relació de causalitat entre el passat i el present/futur, sobretot des de la confirmació de la teoria de la relativitat i els plantejaments conseqüents aixecats per la física quàntica. Tot i que la nostra percepció quotidiana del temps no deixa d’estar fonamentada en una sensació de flux temporal que ve del passat i es dirigeix cap al futur, el temps es percep des de múltiples perspectives i ja no i s’entén com a entitat absoluta.

D’altra banda, les conseqüències presents (i futures) no resulten simplement d’una acció directa passada immediata. Els passats remots influeixen en l’actualitat, així com el futur llunyà (i la seva projecció) altera el present. Els imaginaris de futur de diferents èpoques són reveladors per a entendre el pensament d’aquest moment i comprendre com algunes realitats del present es construeixen sobre idees d’un futur que s’ha convertit en ruïnes, en àmbits com el natural, el cultural o l’urbà. L’arqueologia (del passat) i l’especulació (cap al futur) ens posicionen en una tessitura present on podem significar la nostra experiència temporal.

En aquesta tessitura, la imatge i el llenguatge són fonamentals en la comprensió del temps i els seus possibles desdoblaments, siguin reals o ficticis. En la ciència-ficció, altres mons se’ns fan possibles (i visibles) i podem jugar amb el temps. En canvi, en la realitat és difícil per a nosaltres, com a éssers humans, escapar de la coneguda fletxa del temps, amb la seva inherent irreversibilitat.

Mentre veus aquests vídeos, els minuts –els teus minuts– corren cap endavant, però hauràs estat en uns altres temps i podries tornar a estar en el mateix punt una altra vegada. O potser podries perdre’t en el temps, ser indiferent al seu flux, estar en un esbart d’ocells, dins d’un laberint o d’un observatori, esperant la fi del món o parlant sol amb les pedres.

_______

Aquesta selecció de vídeos va ser comissariada per a la Cabina Audiovisual del Centro Nacional de Arte Contemporáneo Cerrillos (CNAC, Santiago de Xile), on s’ha exposat a partir del 9 de novembre de 2019 fins al 26 de gener de 2020.

Inaugurat l’any 2006, el Centro Nacional de Arte Contemporáneo (CNAC) és un espai dedicat a les pràctiques artístiques contemporànies, vinculat amb institucions, artistes, col·lectius, espais expositius i de creació, a nivell nacional i internacional, com a part de la Secretaria Executiva de les Arts Visuals del Ministeri de les Cultures, les Arts i el Patrimoni.

Com a part del CNAC es troba la Cabina Audiovisual, amb una programació enfocada al videoart com a pràctica d’experimentació amb la imatge en moviment. Des de la dècada dels setanta, el videoart ha jugat un rol fonamental en el qüestionament dels mass media, la censura i el centralisme que han influït en la construcció d’un imaginari altament debatut per l’art contemporani. El videoart és avui un recurs clau per a rescatar la performance, l’arxiu i la intervenció urbana, i un mitjà per a pensar el paisatge, la naturalesa i la comunitat al Xile contemporani. La Cabina ha presentat sis comissariats on s’han exposat peces de la col•lecció del Centro de Documentación de las Arets Visuales, projectes de documentals y arxius experimentals. Finalment, s’ha plantejat com una plataforma per a fomentar la trobada entre l’escena local i esdeveniments d’envergadura internacional com ara Videobrasil o LOOP Barcelona.

Pedro Torres

 

Una proposta feta en col·laboració amb: