Mabel Palacín. ‘Homeland’

Homeland és un film que sorgeix enterament d’una fotografia. A partir dels mil fragments d’una fotografia que ha desaparegut i no podem visualitzar, dos personatges que apareixen com dues veus, tracten de reconstruir-la i trobar en ella les raons de la seva desaparició. Cadascun d’ells s’aproxima a les imatges d’una manera diferent i un film recull el procés de la seva reconstrucció. La complicitat que acaba generant-se entre tots dos ens condueix a través de les ruïnes d’una cultura en les quals l’art apareix com una possibilitat de rescat.

André Malraux assaja una definició d’història de l’art segons la qual és la història del que és fotografiable. Els museus ja tenien la capacitat de metamorfosar els objectes però l’aparició de la fotografia pràcticament funda la història de l’art com a disciplina. La reproducció modifica la relació que mantenim amb l’art i l’ampliació converteix a algunes arts menors en rivals dels seus arts majors. El museu és l’espai de metamorfosi de la mirada. Homeland és una peça formada per 1.000 fotografies, fragments d’una fotografia perduda, i un vídeo, una forma flotant en què el procés es converteix en un element determinant. Al seu torn la peça estableix una relació amb la forma museu i les seves possibilitats de pervivència entre la imatge i l’arquitectura.

Homeland posa en marxa un procés en què una imatge és dividida en mil fragments i reunida després en forma d’un film que busca recompondre la relació perduda entre totes les parts. La insistent fragmentació posa a prova els límits de la imatge. L’original desapareix en els mil fragments que s’estenen per la sala i reapareixen en forma de film projectat en una sala a part. Totes les imatges conformen un mecanisme en què procés i narrativa s’entrellacen.

Homeland és un treball que examina els diversos aspectes d’una fotografia combinant procés, mecanisme i narrativa estableix un diàleg amb la pintura gòtica de retaule com un artefacte narratiu que pot ser vist des de la imatge contemporània.