City Screen 2019

>> AGENDA

ADN Galeria

‘5994 és només un número’, el nombre de dies que han transcorregut des que ADN Galeria obrís les portes el 13 de maig de 2003, primer al carrer Enric Granados, 49 i actualment al carrer Mallorca, 205. Dins del marc de LOOP, presentem una exposició col•lectiva amb els artistes per als quals treballem; alguns des de l'inici, i d’altres que s'han anat incorporant amb els anys.

Alalimón

Després de perdre in situ una persona molt propera, la impotència em va portar a necessitar donar rellevància a aquell trànsit entre vida i mort, i dotar de temps a l’instant que no existeix entre ‘respirar’ i ‘no respirar’. Acompanyant-la en una habitació on tot s’esvaeix en un cúmul de sentiments contradictoris, dues persones dialoguem davant l’inevitable. La Fi, la seva Acceptació i el Comiat. La conversa que voldria haver tingut i no vaig tenir.

Àngels barcelona

La primera exposició d'Itziar Barrio a àngels barcelona utilitza una multiplicitat de medis que van des del vídeo i la performance fins la instal•lació, per fer de la desobediència un element imprescindible i fer-nos reflexionar sobre com les narratives extretes del cinema i la cultura popular poden ser utilitzades per revelar els mecanismes que en elles s’amaguen. En aquesta exposició, la artista s’apropia de mitologies contemporànies, que transiten des de la cadira JEFF d’Ikea fins a fragments de l’obra de Tennessee Williams ‘A streetcar named desire’, ‘Opening Night’ de John Cassavetes o ‘Cyborg Manifesto’ de Donna Haraway. D’aquesta manera, es barreja ficció i realitat, fent que el públic es converteixi en testimoni i espectador a la vegada i interpel•lant les seves expectatives.

Àngels barcelona - espai 2

Hi ha múltiples maneres de visualitzar les relació entre les imatges, el so i la narrativa, entre els espais físics i aquells que poden ser llegits, narrats, i/o escoltats, i els efectes que aquestes experiències poden causar en nosaltres. Les obres videogràfiques que formen part d'aquesta exposició presenten una varietat de narratives conformant un mapa post-representacional en el qual les imatges, les paraules i els sons no arriben a “situar-se” produint un efecte inesperat en l'espectador. En aquestes obres es dissolen les trobades sòniques i visuals el que, a través de l'experimentació formal, en lloc de guiar a l'espectador a una destinació segura el condueixen cap a un lloc més enllà de l'esperat. Aquests treballs són, al cap i a la fi, narratives en les quals els intersticis formen part del seu significat, com si els relats visuals que contenen es desconstruissin a través del so.

Art Gallery Chez Xefo

‘Sibèria’ és una simfonia en moviment que ens parla d’una ruta colossal —una proesa de l'enginyeria— que connecta la vella Europa amb les aigües del Pacífic: la línia ferroviària del Transsiberià. Del silenci de la taigà nevada a la immensitat de l'estepa, ‘Sibèria’ és un cant a la magnificència de l'hivern extrem, així com un recordatori de l'ancestral lluita entre el desig de l'ésser humà i el poder de la naturalesa. ‘Sibèria’ és el document sobre un somni convertit en realitat. Projecció inaugural 15 novembre a les 20h.

Arte Aurora Galeria

A partir d’estratègies conceptualistes, Patricia Bentancur integra en la seva pràctica objectes, fotografies, textos i pel•lícules mentre promou, així, instal•lacions interactives i accions participatives. ‘In Between_Lands __La Tercera Orilla’ qüestiona la càrrega de la representació, el significat que adquireix un cop s’ordenen els fragments que reflexionen sobre conceptes com ‘pertinença’, ‘territori’, ‘absència’ i ‘precarietat’, ‘aspecte’ i ‘lloc’. Un poema de João Guimarães Rosa, titulat ‘La tercera orilla’, explica la història d’un home que un dia decideix abandonar casa seva, ubicada a la vora del riu, i es trasllada a viure en un vaixell entre els dos marges, entre les dues terres, ‘in between lands’.

Biblioteca Jaume Fuster

‘Els nois del núvols pesants’ és una reflexió sobre l'atàvica necessitat humana d'emigrar cap a un lloc desconegut. En aquest projecte, l'ésser humà se situa en el centre i es mostra com a etern cercador de nous espais i dimensions. Projecte: Vídeo instal•lació de Michele Motiscause. L’actuació del músic experimental Andrea Centazzo tancarà l'exposició el 24 de novembre a les 20h a la Sala Hiroshima. Comissari: Institut Italià de Cultura de Barcelona, en col·laboració amb Anna Mastrolitto i Francesca Regni.

Bombon Projects

Aquesta proposta converteix l’espai de la galeria en l’epicentre de la col•laboració entre els dos artistes i recrea una mena de taller mecànic invertit, on la feina consisteix en agafar materials sense valor i recompondre’ls formant variacions imprevisibles. Els artistes apliquen la cultura del ‘túning’ i intervenien l’espai convertint-lo en un laboratori disfuncional. Maynou i Mitjà utilitzen el taller de l’artista com a espai per transfigurar el rebuig: el taller es converteix en centre d’operacions i en espai performatiu d’un procés amb final obert.

CAGE - Contemporary Art Gallery

‘Homeland’ és un projecte de recerca artística col•laborativa que obre un espai crític dins del qual crear, produir i donar suport a la imatge en moviment. ‘Damer House Gallery’ té com a objectiu convertir-se en una plataforma per a la producció visual i promocionar l’intercanvi d’opinions a través de diàlegs, debats i publicacions. Comissari: Safia Art Contemporani & Damer House Gallery.

Can Felipa - Arts Visuals

‘Todo sucede como si’ pren com a punt de partida una petita illa artificial situada a Chapultepec, el parc urbà més gran de la Ciutat de Mèxic. El projecte pot ser concebut com una mena de pel•lícula perduda o un souvenir anacrònic que registra el moviment insistent d'una barca al voltant de l'illa. ‘Todo sucede como si’ especula sobre la relació entre les primeres pel•lícules de cinema en color i els seus arguments, tots ells relacionats amb viatges, la utopia i la mateixa imatge en moviment.

Chiquita Room

‘Arcana’ és un viatge a través de les 22 cartes del tarot anomenades ‘arcans majors’. Des d'una perspectiva interdisciplinària i col•lectiva, aquesta obra proposa una única lectura possible dels arcans per a cada visitant i moment. Plantejada com a experiència immersiva, la persona escull de forma més o menys conscient el seu propi itinerari i s'acosta a la simbologia de les cartes a través de les obres, ja que quan es consulta el tarot, no són les cartes el que cal llegir sinó la vida pròpia. Comissari: Laura González Palacios.

Cordova

‘Dovetail II’ és un mini festival de cinema, performance, live stream i karaoke interactiu d'un dia de durada, que es desenvoluparà des del migdia fins a la mitjanit, organitzat lliurement entorn de la idea de la renovació. El programa es compon d'una selecció de pel•lícules, intervencions i debats realitzades per artistes i curadors convidats. El programa finalitzarà amb una posada en escena de Love Song, un projecte de karaoke amb contribucions de vídeos d'artistes. Comissari: Cory Scozzari & Invited Guests.

Die Ecke Art Contemporani

L'obra de Francisca Benítez indaga sobre com habitem l'espai. El seu treball està vinculat als llocs on viu i a les comunitats amb les quals interactua i sovint qüestiona els sistemes polítics territorials que donen forma a la ciutat contemporània. La seva obra recent planteja espais de trobada entre la cultura sorda i l'oient a través d’actuacions col•laboratives que posen en valor les qualitats narratives i espacials de les llengües de signes.

Dilalica

‘Dilalica’ ha inaugurat un espai a Barcelona gràcies a l’entusiasme estètic que els seus creadors senten per l’art digital i d’internet, així com pels reptes que aquestes formes d’art representen a l’hora d’entaforar-les dins d’un recinte físic. El concepte ‘Dígits i Àtoms’ remet al llibre ‘Being Digital’ (Nicholas Negroponte, 1995), en què l’autor especula sobre la complementarietat entre la matèria tangible i els mitjans digitals. Aquesta exposició resulta en una selecció d’obres que conversen sobre la dualitat de l’espai físic i la informació codificada. Els artistes presentaran obres originals per a l’ocasió. Comissaris: Cristina Anglada, Marialaura Ghidini, Kelani Nichole, Louis-Charles Tiar.

Espai 10: Laboratorio de las Artes Contemporáneas

A partir de la runa i la desaparició, dues històries diferents obren narracions sobre la memòria, els desplaçaments i la relació que els humans establim amb els paisatges que ens configuren. Andrea Lería: ‘El jardí invisible’, videoinstal.lació, 2019. Un laboratori que enregistra la qüotidianitat com si fos un inventari. Francisco Navarrete Sitja: ‘Diluir la terra’, videoinstal.lació, 2019. Un viatge migratori interromput, una reflexió entorn de la fragilitat, la memòria, la incertesa, el desplaçament i la supervivència de les espècies. Comissari: Luz Muñoz.

Espai Souvenir

Després d’haver fet una expedició per l'Amazones, Bárbara Sánchez Barroso tracta d'esbrinar noves cosmologies del paradigma post-humà. L'impacte colonitzador sobre la natura, així com el qüestionament de conceptes com ‘representació’ o ‘mirada’, conformen les experiències de viatge de l'artista.

Espai Souvenir

La dualitat ens persegueix de manera insistent. Ànima, consciència, esperit, retrat i record, el nostre ‘altre’ ontològic i virtual... tot sembla desenganxar-se del cos, de la unitat física i mortal. En aquesta videoinstal•lació, Claudio Zulian reflexiona sobre la noció de ‘doble’, un concepte en què el subjecte i la seva imatge se solapen.

Espronceda Institute for Art and Culture

Inspirat en la relectura de la novel•la ‘The Snow was Dirty’ (1950) de Georges Simenon, aquest projecte presenta una antologia de vídeo i animació de diversos artistes internacionals que investiguen sobre les diferents tipologies d’’storytelling’. Alguns autors posen esforç en l’estructura i la naturalesa formal del llenguatge; d’altres, però, tot qüestionant si el procés de narració existeix o no, prefereixen indagar en la imperfecció de la subjectivitat, la resistència dels sentiments i el límit de la comunicació. Comissari: Valentina Casacchia.

Fundación Ideograma

L'exposició se centra en una intervenció artística transmodal de dos activistes icònics: Martin Luther King i Greta Thunberg. Els seus discursos creen un univers de relacions basades en una capa primària de sentits (auditiu i visual). Alhora, s'obren a altres relacions no tan evidents, capaces de completar l'univers discursiu, però també de desviar la seva lògica. Justament allí comença aquest projecte, en el punt en què certes modalitats sensorials queden velades per la preeminència de la paraula. Comissari: Gabriela Berti.

Galería Senda

‘Mecànica Celeste’ és un viatge metamòrfic on el polsim de l'ala d'una papallona esdevé una galàxia i ens desvela tot allò que ens és invisible als ulls. Es tracta d’una reflexió sobre la natura, la seva força i la seva presència, com a part d'un tot al qual pertanyem. És un gest simbòlic d’empoderament que considerem erradament “dèbil”, però que simplement és “fràgil”, una fragilitat incrementada (en aquest cas) per l'impacte negatiu de l'explotació dels recursos naturals. En paral•lel, la artista Catalina Jaramillo exposarà a la mezzanina.

Galería Zielinsky

‘Safira’ és la primera exposició individual de l'artista Romy Pocztaruk a Barcelona. En aquesta exposició, Pocztaruk proposa un conjunt d'obres elaborades entre 2018 i 2019 que responen a la pregunta ‘Som capaços de coexistir o fracassem a l’hora de fer-ho?’. Les obres proposen un joc on diferents èpoques històriques se superposen entre si. A través de les diferents textures de les imatges (16mm, 35mm i digital) es va creant una idea de coexistència o d’existència múltiple alhora que l’espectador contempla un món en ruïnes.

Galeria esther montoriol

Com en una caixa d'eines, a ‘Les eines i els dies’ (videoinstal•lació, 2017) es mostra un inventari d'instruments de treball captats únicament amb un escàner domèstic. Sobre la base grisa i freda de la màquina digitalitzadora, guanya l'aparença càlida dels objectes desgastats per l'ús al llarg del temps i el ball dels seus moviments. Mitjançant la tècnica de l’stop motion es busca homenatjar alguns d'aquells utensilis i objectes que, dia rere dia, fan servei a la mà de l'artista. ‘Les eines i els dies’ mostra una radiografia animada del conjunt d’eines d'un ofici al ritme dels sons que emeten quan són utilitzats.

Galerie K

L’any 6931 el concepte d’espai i temps per a l’esser humà (si encara existeix) haurà canviat. Potser ens desplaçarem per l’espai a la velocitat de la llum o viurem en un món virtual on el píxel haurà substituït la cèl•lula. Potser haurem tornat a la natura o ja no podrem habitar la terra. Totes aquestes qüestions són abordades en una història ficcionada que relata la quotidianitat d’aquest espai futur.

Grisart Escola Internacional de Fotografia

Metratge cinematogràfic extret de la pel•lícula ‘El cosmonauta’. A ‘Cosmonaut’ un astronauta camina lentament davant d’un croma sense saber exactament què fer. Finalment decideix asseure's al mig del plató. Alhora, les mans d'un segon astronauta apareixen a escena i no paren de fer-li senyals. Les dues escenes no tenen importància per separat, però editades conjuntament conformen una situació còmica que satiritza sobre l'ús de les composicions digitals.

Haimney

‘Sun3/V886 Centauri’ és una proposta expositiva que viatja des de la Terra i des de tot allò que es considera antropològic fins al que és còsmic i astral. Ho fa a través de diferents mitjans: un documental, un vídeo, una instal•lació, una escultura, dispositius portables (wearables) i una performance.

Homesession

‘Ressonàncies’ és un projecte coral i experimental que dona veu a les experiències íntimes de 14 persones al voltant de l'homosexualitat, la inconformitat amb els gèneres, els sentiments de buit, la solitud, els abusos i el refugi que suposen el tacte i el cos. L'exposició mostra els resultats d'aquest procés col•lectiu: un document audiovisual de l’actuació ‘Cos de ressonàncies’, una instal·lació sobre el vestuari, una sèrie de retrats i dibuixos i un documental de tot el procés.

Joan Prats Warehouse

Amb motiu del Loop Festival presentem tres treballs en vídeo i una instal•lació sonora de tres artistes dones de la mateixa generació: Annika Kahrs, Alicia Kopf i Teresa Solar. Totes les obres vinculen històries o reflexions personals amb l’exploració espacial, la tecnologia i la ciència. Totes elles examinen també la relació entre representació i interpretació, especulació i certesa, ficció i realitat.

Juan Naranjo Galería de Arte & Documentos

L'exposició està formada per pel•lícules, fotografies, dibuixos i partitures d’entre el segle XIX i l'actualitat realitzades per creadors i científics com Georges Méliès, La Nasa, Raymond Loewy, Joan Fontcuberta, Eduardo Polonio, Aleydis Rispa, Maurici Loewy i Pierre Puiseux, José Comas i Solà o James Nasmyth, entre d’altres, que il•lustren la fascinació per conquerir l'espai.

L&B Gallery

‘Ditaola: Divining Bones’ reuneix tres projectes de l'artista sud-africana Lhola Amira (‘Looking for Ghana & The Red Suitcase’, ‘LAGOM: Breaking Bread with the Self-Righteous’, ‘SINKING: Xa Siqamla Unxubo’) fent èmfasi en el viatge de l'artista a través de diferents llocs i esdeveniments històrics del nostre passat colonial. Les tres pel•lícules són el resultat de les “aparicions” d’Amira a Ghana, Suècia i Sud-àfrica. En aquests llocs s’hi van identificar i localitzar ferides històriques i van tenir lloc “curacions col•lectives”. Comissari: Mariella Franzoni.

LAB 36 – Galería Senda

Anna Malagrida utilitza fonamentalment la fotografia i el vídeo per a explorar i recrear, a través d'una observació atenta, la nostra experiència quotidiana i l'equilibri inestable entre lo privat i lo públic. L'artista abandona la representació de la realitat i apel.la en canvi a la nostra fantasia: ens convida a projectar-nos sobre la superfície de les seves imatges i a generar els nostres propis continguts visuals dins i fora d'elles.

La Place

L'últim treball en vídeo de Nina Fischer i Maroan el Sani investiga el fenomen dels anomenats ‘indis aficionats’, un moviment escapista i grup marginal de l'antiga RDA basat en l'entusiasme històric dels alemanys pels nadius americans que també ha estat descrit com a ‘entusiasme indi’.

MISCELANEA

El moment de revelació de Sant Agustí, tal com relata en les seves ‘Confessions’, va ocórrer quan, en sentir la veu d'un nen cantant i repetint “pren, llegeix; pren, llegeix!” (tolle lege, tolle lege!), va obrir la Bíblia i va llegir el primer capítol que es va trobar. Aquest episodi remarca la dimensió experiencial i simbòlica de la lectura i vincula la pràctica de conèixer i experimentar la veritat amb la idea de “llibre”, fet que es percep com a summa i totalitat. A partir de la idea del llibre com a forma universal, l'exposició convida a prendre i llegir, reflexionant sobre els nous gestos i maneres d'acostament a la lectura que, alterats per la digitalització del món, desplacen el vell paradigma de la lecto-escriptura d’una noció unitària a una altra de més discontínua i irregular.

Metàfora: Studio Arts

Metàfora Studio Arts Program projectarà dos vídeos en el marc del festival: ‘Melting Gold’ de Charlotte Nordgren-Sewell, que parla sobre com la bellesa il•limitada de l'or serveix per ocultar el seu violent procés d'extracció; i ‘Erica I’ de Karen Torres, que reclama la visibilitat d'una de les pitjors tragèdies de Mèxic: la desaparició de milers de dones cada any. Comissari: Marc Larré.

Mutuo

#smartnature representa espais naturals d'una realitat distòpica en la qual l'ésser humà viu en la plenitud del simulacre. El projecte es fonamenta en una mirada actual del mite de la Caverna de Plató: l'ésser humà, enamorat de les possibilitats de la representació virtual, aconsegueix recrear en l'espai interior de la caverna tot allò que se li revelava fora sense haver d’abandonar mai aquest instant de plenitud prèvia a la revelació del coneixement. Comissari: Anna García per Escalera de Incendios.

NauART

Dempeus al centre, una dona jove amb un embaràs avançat. Els cabells, que li arriben fins als turmells, li cobreixen parcialment el cos nu. La dona mira més enllà de l’espectador, sense cap expressió facial. Des de sota comencen a bufar ràfegues de vent que li aixequen suaument els cabells. De sobte, la dona s’inclina lleugerament cap endavant, col•loca el braç esquerre sobre l’abdomen i fa una ganyota de dolor. Després perd l’equilibri i cau de costat, fora de pla, donant pas a una buidor absolutament negra.

Nogueras Blanchard (magatzem)

Maria Ona és graduada en Belles Arts. El 2015 finalitzà el curs en Transport, manipulació i muntatge d’obres d’art a l’Instituto del Patrimonio Cultural de España (Madrid). Ha col•laborat en la producció d’obres i instal•lacions amb artistes com ara Michiel Ceulers, Ignacio Uriarte, Christian Boltanski o Francesco Arena, entre altres; i ha fet muntatges a la galeria d’art Nogueras Blanchard, al Museu Reina Sofía de Madrid i a ARCOMadrid en diverses ocasions. Actualment treballa en el seu projecte, ONA, una empresa fresca i dinàmica especialitzada en la producció d’art, l’assistència personalitzada a artistes i el muntatge d’exposicions. Coordinat per Gracias por su visita.

Nogueras Blanchard (magatzem)

Keel/Reef relaciona dos tipus d'ornamentació aparentment inconnexes: una es manifesta en l'arquitectura organicista i l'altra en els tatuatges d'inspiració tribal. Cristal•litzant tant pors com fascinació, aquestes formes ens porten fins a les corbes tumultuoses de la mar agitades pel passat colonial i els desastres mediambientals. Partint de dos edificis icònics del Passeig de Gràcia, La Pedrera d'Antoni Gaudí i la façana per als apartaments turístics Suites Avenue de Toyo Ito, el treball reconsidera l'ornament com un possible lloc des d'on encarar les relacions conflictuales que entretenim amb l'entorn i la diferència. Projecte guanyador de la Beca d’arts visuals de la Fundació Güell 2018, en col·laboració amb Homesession. Coordinat per Gracias por su visita.

Pol & Grace Hotel and Art Hub Barcelona

Esdeveniment dinàmic, híbrid i obert que s'articula en tres eixos: zona de curts, zona de videoart i experiència de realitat virtual. Un espai per a la màgia i l'impacte del mitjà audiovisual en què es pot observar com els diferents formats ajuden els artistes a reflexionar sobre assumptes de rellevància social i cultural imminent. L’espai compta amb la participació d'artistes de la talla de Natalia Mali, Lud Monaco
o
Dizmology,
 entre altres. Comissari: The Over.

ProjecteSD

En el context de la actual exposició d’Allen Ruppersberg, Planet Stories, ProjecteSD projectarà entre els dies 15 i 20 de novembre l’obra videogràfica de Dora García ‘Just Because Everything Is Different It Does Not Mean That Anything Has Changed’ mai abans mostrada a Barcelona, de forma contínua dintre l'horari de la galeria. En l’obra, García recrea i imagina la performance de Lenny Bruce a Sydney el 6 de setembre de 1962 que mai va succeir, sent censurada després que Bruce surtis a l’escenari i pronunciés les paraules: “What a fucking wonderful audience!”. El dia 21 es projectarà el treball ‘Aleph’ de l’artista Wallace Berman, de forma contínua dintre l'horari de la galeria.

Projekteria [ Art Gallery ]

‘Trinus’ és la reflexió resultant d’una residència artística que Cláudio Garrudo va fer a bord d’un vaixell de càrrega mentre navegava cap a una destinació sense importància. “El que importa és marxar, no arribar”. Dempeus sobre els contenidors o dins del pont del vaixell, Garrudo capturava en diversos moments del dia allò que l’envoltava: el mar, només el mar. O potser no.

Red03 Art Gallery

‘Memòries’ representa l’actual etapa artística de la productora de vídeos de creació, Núria Manso, després d’haver exhibit ‘Dokuart’, una notable i complexa producció videogràfica, al Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona, 2011). Aquí ens presenta cinc vídeos més: ‘Jo hi vaig ser / soc allà’ (2013), ‘Traspassar’ (2014), ‘Vistas al mar’ (2015),’Visió penetrant’ (2015) i ‘Cul-de-sac’ (2016). Comissari: Domènec Ribot.

Reial Cercle Artistic

"Mai (Sade) va imaginar que el comerç suplantaria la filosofia llibertina i que el plaer es transformaria en l’element clau de la indústria." (Octavio Paz). Als anys seixanta, un grup d’homes va treballar en el projecte espacial de l’Apollo, mentre un altre grup estava desenvolupant una revolució ideològica que va tenir lloc a França el maig del 1968 i que va posar en crisi les institucions fonamentals. Es va desenvolupar un nou aspecte del microcosmos. Marmorek fusiona el significat dels mitjans i ens confronta amb el misteriós univers de la sexualitat femenina, que encara roman en la més íntima intimitat.

RocioSantaCruz

Diogo Pimentão (Lisboa, 1973) és un artista multidisciplinari ben conegut pels seus treballs en paper i grafit i pel seu interès en l'experimentació amb altres materials i tècniques, com per exemple la performance, el vídeo i la fotografia, obtenint un llenguatge formal i conceptual de fort caràcter personal. A partir de dos materials d'aparença senzilla com són el paper i el grafit i a través de l'engany òptic, l'artista lusità genera una sèrie d'escultures que inevitablement ens evoquen a les peces metàl•liques dels artistes minimal dels anys 70. Pimentão presentarà la seva primera exposició individual a Espanya a la galeria RocioSantaCruz, titulada ‘Loud Whisper’ durant el Barcelona Gallery Weekend 2019. Una exposició en la qual ens permetrà detenir-nos i sentir aquells sorolls que hi ha al nostre voltant, els crits, les exhalacions que ens embolcallen però, que no ens interpel•len directament. Pimentão trasllada aquestes sensacions al seu propi procés creatiu mitjançant el dibuix i la performance. El xiuxiueig del grafit lliscant, del material en cada pleg, el so del paper bressolant. Una reunió de sensacions ben definides pel propi artista: “Dibuixar és com una respiració, una forma d'oxigenar el cos i expandir-lo per tota la pell”.

Roomservice Design

‘Reflexos’ es centra en les nostres interaccions diàries amb nosaltres mateixos i amb els altres a través de diversos mitjans, però especialment mitjançant la tecnologia. L’ús exclusiu d’efectes visuals analògics es converteix, en aquest sentit, en una metàfora per extensió.

TKM Room

TKM ROOM is so happy to participate at LOOP festival! Representando a 14 jóvenes talentos internationally! Us esperem amb els braços oberts i amb molt d'amor per a compartir amb vosaltres. Bisou,bisou, MUA MUA, XOXO,<3.

Tangent Projects

‘Hollywood Burn’ és una epopeia anti-copyright construïda a partir de centenars de samples piratejats de l'arxiu de Hollywood. Estem al 3001 i els "pirates de píxels" han ideat un pla des del seu laboratori lunar per tornar al 1955 i crear un vídeo-clon d’Elvis Presley que haurà de combatre el tirà Moisès i els seus manaments de copyright. Observeu com Elvis lluita contra els malvats líders del copyright i el repressiu règim anti-remix. No us perdeu un magnífic repartiment d’estrelles de cine i una banda sonora de l’hòstia. Comissari: Tsering Frykman-Glen.

Trama34

Cubicle Fever s'inspira en l'escenografia de la pel·lícula Playtime per presentar a l'espai –un entramat de passadissos i parets falses– treballs audiovisuals que provoquen certa estranyesa. Els artistes que participen són els que conformen trama 34, que és alhora un espai de treball i una associació cultural que organitza presentacions, workshops i cursos de formació. Hi destaquen projectes com La Solitaria, AFFAIR o Meta Monumental Market. Comissari: trama34 amb Denise Araouzou i Zaida Trallero.

Urban Gallery

‘Cosmos Contemplat’ és la proposta d'Urban Gallery a través de sis artistes ben diferents: Èric Antonell i la seva pintura en moviment; Rafael Triana, que exhibeix una reinterpretació mitològica del mite d’Atles; Clemente Calvo, que recrea sons i llum de l'espai, així com la vida de les estrelles; Pep Camps, que genera magnífics jocs de color de forma analògica a través de la llum; Salvador Herrera, que mostra un nombre infinit de criatures evolucionades a partir d'un organisme unicel•lular i, finalment, Enric Maurí, que presenta un treball videogràfic que recull el debat que ha suscitat l'arribada de l'home a la Lluna. Comissari: Belén Urban.