Nothing but earth, drier and drier

A Nothing but earth, drier and drier, dos homes que viuen en una terra inhòspita estan esperant que torni un company que ha anat a explorar una nova terra amb possibilitats de vida. Els dos equips es mantenen en contacte gràcies a uns transmissors de ràdio. L’explorador es comunica regularment amb els dos companys i els va informant sobre el viatge i el desert infinit del qual es veu sempre envoltat. Al llarg del dia, els dos homes esperen que el company explorador els doni notícies. Malauradament, el senyal del radiotransmissor va empitjorant, se senten interferències i, finalment, la veu desapareix per complet. Els dos homes han perdut el contacte amb l’explorador i ara són responsables del seu destí. Diferències d’opinió afloren entre ells.

Inicialment contemplativa, l’obra de Romain Kronenberg utilitza el so per augmentar la força narrativa, en última instància, el llenguatge. Kronenberg explora el llenguatge cinematogràfic des de 2015. Els seus vídeos s’han projectat al Côté Court Festival de Pantin (França), Rencontres Internationales Paris/Berlin, el Festival Internacional de Cinema de Rotterdam (Països Baixos), el Loop Barcelona, ​​el MK2 Beaubourg (França), Gaîté Lyrique (França) i diversos altres festivals de cinema. El 2017, va dirigir Rien ne s’oppose au jour, un curtmetratge produït per Delphine Schmit amb Audrey Bonnet i Nathalie Richard.

El 2019, Kronenberg va crear Tout est vrai, un projecte exposat a la Galerie Sator (París) format per diverses obres i mitjans (actuacions, novel·les, fotografies, escultures, lectures i pel·lícules) que apareixen en llocs diferents (a la pel·lícula, als festivals, en cinemes, etc.).

Després d’estudiar dos anys a la facultat de Teologia de Ginebra, Romain Kronenberg va estudiar teoria musical, jazz i composició electroacústica al Conservatori de Música de Ginebra. Entre el 2001 i el 2005 va treballar com a compositor i dissenyador de so a l’IRCAM, on va col·laborar amb artistes visuals com Ugo Rondinone, Pierre Huyghe, Melik Ohanian i Thierry Kuntzel, autors que el van introduir al videoart. Des de 2005, Kroneberg ha anat estenent aquesta pràctica a altres disciplines, com ara a l’escultura escènica, la fotografia, l’escriptura o el cinema.