Cosmorama observa el món com no apareix. Concebut com un viatge des del nostre entorn immediat fins als distants i desconeguts horitzons del cosmos, revela un estrat imperceptible de l’espectre lluminós. El film qüestiona les nostres percepcions i representacions habituals, introduint-hi nocions com el desconegut, la incertesa i la raresa en la nostra relació amb el món. Filmat a les rodalies d’un observatori (en un desert de lava on la NASA ha posat recentment a prova els rovers enviats a Mart) i en un bosc primordial que ens ofereix una visió de l’estat del món fa cinquanta milions d’anys, la pel·lícula fa servir un procés d’electroscòpia infraroja proper a aquell amb què els astrònoms observen els confins de l’univers. Així mateix, fa audibles els polsos de llum emesos per estrelles i galàxies remotes en transposar les dades de radiotelescopis a so. En pertorbar les nostres referències espaciotemporals, Cosmorama permet que aflori una experiència sensorial i col·lectiva de percepció pura.