pilgrim

Després de l’obra /home, que vaig crear l’any passat i en la qual feia volar avionets de joguina a la meva casa natal, en la meva nova obra, pilgrim, faig volar els avions en un edifici art-déco que va pertànyer a la casa reial japonesa. Aquest edifici era fruit de la cultura que van portar el jove príncep japonès i la princesa Asaka no miya (https://en.wikipedia.org/wiki/Asaka-no-miya) després del seu pas per Europa, en el gran tour que van dur a terme fa cent anys. Per crear aquesta pel·lícula, em vaig basar en la idea del viatge i la imaginació mitjançant la imatge d’avions desplaçant-se a través de cent anys d’història.

Quan la gent s’embarca en un «viatge», és possible que arribin a experimentar la naturalesa fràgil i transitòria del món on viuen, així com la delitosa lleugeresa i despreocupació de la seva pròpia existència —que, normalment, semblaria incomparable— d’una manera persuasiva però agradable. A més, això no s’acaba aquí, ja que considero que, un cop tornats, s’inicia un nou viatge en la quotidianitat de la vida diària.

En aquesta pel·lícula, els avions es desplacen per l’interior i l’exterior d’un edifici de manera visible, com pelegrins. Espero que, després d’experimentar aquesta pel·lícula, la gent sigui capaç de sentir els avions com una presència real a l’espai i el temps de les seves vides diàries. No aprecio cap diferència significativa entre allò visible i allò invisible, i espero poder difuminar encara més els límits que els separen.

* L’avió d’hèlix que apareix al llargmetratge forma part dels fons del museu, i va estar exposat com a adorn a la llar d’Asaka no miya.