Basim Magdy. ‘Una sèrie de somnis que parpellegen’

Què ens queda quan despertem d’un somni? De vegades és el record vívid d’allò que semblava ser una experiència desperta; altres vegades, un embull d’imatges parpellejants que persisteixen com un eco durador. Instintivament, el nostre cervell pot intentar donar sentit als seus significats, però no sempre ho aconsegueix. Amb el temps, tot el que queda és una sèrie de sensacions esmorteïdes, el record llunyà d’una al·lucinació. I en aquesta borrosa reverberació, probablement es manifesti la teva pròpia interpretació.

Les elaborades pel·lícules de l’artista internacionalment reconegut Basim Magdy (Asyut, Egipte, 1977) solen inspirar-se en la vida per crear una percepció alterada de la realitat; en juxtaposar imatges que normalment s’associarien a camps semiòtics diferents, l’artista aconsegueix que fins i tot els successos absurds semblin plausibles. Com es revela a les pel·lícules seleccionades per a aquesta mostra –Crystal Ball (2013), The Dent (2014) i FEARDEATHLOVEDEATH (2022)–, el nostre esforç per atribuir una lògica al que veiem és immediatament substituït per l’experiència sensorial immersiva generada pel muntatge magistral. El so, especialment, es converteix en un factor determinant a l’hora de crear la sensació d’un ambient envoltant i la il·lusió d’un present continu que t’atrapa fins que tornis a tenir els ulls ben oberts.

Com passa amb els somnis, a l’obra de Magdy la realitat es difumina amb la ficció i la veracitat de la visió perd la seva urgència. El que adquireix importància és, en canvi, un nou horitzó de possibilitats, on el passat, el present i el futur s’esfondren i emergeix una nova interpretació. La pregunta és: què és el que recordaràs quan estiguis despert?