— Log in to watch the artist video if you have been given an access
One channel video
Madeleine és un retrat audiovisual de l’«antiheroïna», un concepte nascut en el cinema de tradició antiga que encara avui continua vigent. Utilitzant referències cinematogràfiques, l’artista, Dodda Maggy, assumeix el paper de Madeleine i adopta el tòpic de «dona que anhela ser desitjada» que tant coneixem dels mitjans de comunicació i la història del cinema.
Tal com explica l’artista: «Als mitjans, les dones hem estat retratades d’una manera determinada i per això ara hem de conviure amb la idea de «mostrar-nos desitjables». Com a dona, sovint em trobo que vull complir amb l’estereotip de la dona desitjable, però alhora també rebutjar-lo, ja que en realitat el detesto. Odio aquest dualisme. També com a intèrpret m’enfronto sovint a aquesta representació de la dona i és llavors que he de reflexionar si vull ser mostrada d’aquesta manera. A Madeleine, però, he creat un personatge bastant irònic, crec. La protagonista apareix enlluernada pels focus —la típica il·luminació de Hollywood—, maquillada i amb un vestit rosa brillant, però després està plorant. És gairebé un plor fetitxista, com si l’estigués gaudint».
Jugant amb la idea incongruent de feminitat versus sentimentalisme, Madeleine fa una referència directa a la pel·lícula d’Alfred Hitchcock Notorious, de 1946. En aquest film, la protagonista és perseguida pels Serveis Secrets però ella es una dona forta i rebel. Després d’un desafortunat gir de guió, el personatge perd tota la força i acaba convertint-se en l’objecte de desig de la mirada dels homes.
Dodda Maggy va estudiar Belles Arts i Composició Musical a Islàndia i Escandinàvia. Els seus treballs audiovisuals exploren el llenguatge artístic d’aquestes dues disciplines (de vegades, a través de l’actuació) i prenen la forma d’obres poètiques de gran sensibilitat lírica. Les obres de Maggy sovint representen experiències perceptives i estats mentals que porten l’espectador a diferents estats alterats de consciència. L’artista aconsegueix aquesta transcendència utilitzant exuberants imatges en moviment i composicions musicals pròpies.