Estefanía Peñafiel Loaiza

Estefanía Peñafiel Loaiza treballa a la manera d’una arqueòloga. No li interessa el que és visible en una imatge, sinó el que hi ha al darrere. Deixar un rastre o marcar alguna cosa són alguns de tants gestos que interessen a l’artista. Així, el rastre es relaciona contínuament amb el record. Estefania Peñafiel Loaiza ens ensenya que la memòria no és aquella dels moments i de les commemoracions, sinó aquella que no penetra en els llibres d’història, que es xiuxiueja a l’orella. La creació és, sobretot, un acte polític. I, no obstant això, no es tracta aquí de l’art pamfletista que tracta les temàtiques dels esdeveniments actuals d’una manera literal. L’art ha de transformar els esdeveniments agafant distàncies. L’ètica, no la moralitat, és una base constant en la seva obra […]. Aquestes obres poden adreçar-se al col·lectiu per tornar millor a nocions íntimes.