Amie Barouh crea un documental experimental que dona veu als que es troben als marges de la societat. Film diary constitueix la base de la seva obra, com ho és la idea que tot coneixement és subjectiu. Portat més per l’afinitat que pel dogma de «fer una pel·lícula», el vídeo de Barouh, a mig camí entre el documental i l’assaig visual, tracta, en primer lloc, de transmetre una experiència viscuda com a tal.
La cerca de la proximitat adequada amb aquells que enregistra dota l’obra de Barouh d’una tensió constant. La càmera, el tercer ull i braç de l’artista, esquiva en temps real la naturalesa de les relacions que ella, com a artista documental, però sobretot com a persona, manté amb els seus subjectes.
La presentació i l’edició subjectiva segueixen el compàs del seu cor, on s’originen les imatges impressionistes o realistes, i reconstrueix així tota la complexitat de documentar un món al qual no pertanyem.
Escrit de Julie Akermann (escurçat per la galeria)