The Lost Dog

Un gos perdut divaga per un barri parisenc de classe obrera mentre tota mena de persones en tenen cura pels carrers. Cada una fa cas del simpàtic gosset a la seva manera.

Pot ser que el gos sigui un eufemisme per referir-se als marginats de la societat, amb els quals es «juga» o als quals s’humilia o s’ignora, però que finalment queden a mercè dels altres, malgrat que passen moments agradables amb ells. Amb tot, el més significatiu és que el vídeo està imbuït d’afecte i d’esperança, potser vinculats amb la llibertat de la vida vagabunda, l’audàcia de la joventut i una fe muda però subliminal en un futur millor.

Rodat des del punt de vista dels seus protagonistes, aquest curtmetratge està dotat d’una sensació d’autenticitat que, de vegades, acumula una tensió com la que marca les vides dels immigrants i de les minories: és una afirmació desacomplexada dels que tenen unes vides que, sovint, no són altra cosa que notes a peu de pàgina per a la societat convencional.