Anunciant les guanyadores de la sèptima edició del Premi de Videocreació

Amb els títols Com una màquina de cosir en un camp de blat (provisional) i Palau de Vent, respectivament, els projectes de Sallarès i Coderch s’estrenaran en el context del Festival LOOP 2021, que tindrà lloc entre el 9 i el 22 de novembre.

Com una màquina de cosir en un camp de blat, és el títol temptatiu per a una pel·lícula a mig camí entre el documental, l’assaig, la ficció especulativa i el cinema experimental. Una frase del fascinant psiquiatre català Francesc Tosquelles a partir d’una de les afirmacions més
conegudes del manifest surrealista, la cèlebre fórmula de Lautréamont: «bell com un encontre fortuït d’un paraigua i d’una màquina de cosir sobre una taula de dissecció». Sense saber si l’error en la cita fou volgut, i essent encara algú poc conegut per a nosaltres, el que sí que sabem és que Tosquelles fou un metge que en temps crítics de la nostra historia recent revolucionà i polititzà la psiquiatria, treballà amb la precarietat i l’inesperat, utilitzà el cinema i les arts, s’obrí a l’experimentació, a la insistència de l’inconscient i a la mirada sobre el cos que reivindicaren les avantguardes. Aquesta complicitat de Tosquelles amb l’art, la política, la crisis, el pensament insurrecte i la imatge en moviment, és l’origen d’aquest projecte fílmic que vol reconstruir un llegat oblidat per a Catalunya i el món, i obrir un espai crític (i autocrític) sobre la seva desmemòria, utilitzant el llenguatge cinematogràfic com l’espai de narració idoni per això, amb la voluntat de fer un film tan radical en continguts i forma com ho fou la vida i l’obra de Francesc Tosquelles.

Palau de vent és un projecte videogràfic que adopta les formes de la tragèdia clàssica, excepte que aquí no hi ha heroi, la narrativa sembla suspesa en el temps, sense desenllaç i sense lliçó moral, i el cor, qui tradicionalment exerceix de guia i d’intermediari, està format ara per personatges dubtosos, híbrids nascuts d’una revisió de la figura de la sirena mitològica: veus que representen alhora el coneixement, l’atracció i el perill, part dona, part animal i part màquina. El projecte està estructurat en nou càpsules que poden funcionar de manera independent entre si, però que juntes formen un cicle complet. Es presenta aquí la part central de l’obra, composta per cinc episodis amb els seus corresponents estàsims, les parts cantades del cor, intercalades entre els episodis. Lluny de tractar grans gestes èpiques, Palau de vent és una exploració de la qüestió de la desorientació, la desintegració i reintegració dels relats que conformen les nostres vides.