Menu

Nostalgia de la Luz

— Un film de Patricio Guzmán

14 — 16 novembre 2020, 12 — 12 am

Nostalgia de la Luz

Nostalgia de la Luz (2010) és un film sobre la distància entre el cel i la terra, entre la llum del cosmos i els éssers humans, i les misterioses anades i vingudes que es creen entre ells. A Xile, a tres mil metres d’altura, els astrònoms vinguts de tot el món es reuneixen al desert d’Atacama per observar les estrelles. Allà dalt, la transparència del cel permet veure els confins de l’univers. A baix, l’extrema sequedat de la terra preserva les restes humanes intactes: mòmies, exploradors, aventurers, indígenes, miners i ossos dels presoners polítics de la dictadura. Mentre els astrònoms busquen vida extraterrestre, un grup de dones remou les pedres, busquen els seus familiars desapareguts.

El film ens situa en un lloc entre l’origen i la fi, més enllà del present. La mirada d’uns i altres viatja entre la terra i el cel, entre la vida abans de la vida i la vida després de la mort. Ens parla de la possibilitat de veure els rastres d’una vida anterior, allà on ningú no hi veu res: el desert o la foscor de l’univers.

En el marc del projecte Esdevenir immortal i després morir (comissariat per Caterina Almirall a La Capella) la pel·lícula situa dues recerques que passen en un mateix lloc, el desert, i que comparteixen la necessitat de resoldre la pregunta de l’origen, la necessitat de fer memòria. En certa manera el desert és un espai que preserva els rastres del passat, com un vast museu que hem de desxifrar, i a la vegada, una necròpolis.