Per als residents de Poblenou l’Ideal, o Rellis com popularment és conegut, forma part de la memòria social del barri i de les seves pròpies històries. Dissenyat com a magatzem industrial, va funcionar per a donar espai a l’entreteniment i intercanvi cultural. Va ser magatzem industrial, pista de patinatge, teatre de varietats, cinema de barri, plató televisiu, estudi… i en tancar activitats, contenidor d’un arxiu gegant de projectes arquitectònicsper a cinemes d’Espanya. La dialèctica entre ficció i memòria, resulta unmarc idoni per a reexplicar les diferents històries i associar-les al futur imminent de l’IDEAL.
Els habitants del Poblenou es retroben amb el «Rellisquín» en una peça en què les anècdotes es desentenen de la seva pròpia identitathistòrica i, on el temps deixa de fluir en el seu ritme cronològic, per mostrar- nos una realitat a camí entre la ficció i la memòria.