El projecte 'Cossos Itinerants' reflexiona sobre les possibilitats del treball en xarxa i el valor de l’espai públic com a lloc de trobada. Els dies 9 i 12 de novembre, un artefacte mòbil esdevé l’escenari efímer per presentar les propostes performatives de Valentina Alvarado Matos i Carlos Vásquez Méndez, Laura Arensburg, Julia Calvo, Natalia Carminati i Daniel Moreno Roldán, Comitè Queer, Citlali Hernández i Núria Nia, Pedro Torres i Paula Serrano.
Antecedents
Entre d’altres coses, l’arribada de la Covid-19 va causar la retirada progressiva dels cossos dels llocs de trobada i sociabilitat entre persones. La necessitat de contrarestar l’amenaça sanitària va provocar la supressió immediata i radical de llibertats bàsiques, generant un estat de submissió ciutadana voluntària en nom de la salut. L’estat d’emergència inesperat va posar en evidència la importància dels vincles afectius i de les xarxes comunitàries, així com la necessitat del “con-tacte” humà tot i la paradoxa del contagi.
A causa de la precarietat difusa i de la total absència de sistemes de tutela socials, aquestes mateixes exigències es van manifestar a la comunitat artística. Davant del buit institucional, l’única resposta possible va ser la connexió, l’acompanyament, el compromís mutu, i la posada en comú de recursos humans i econòmics. Ser «cossos oberts a la comunitat», com deia Merleau-Ponty, individualitats sensibles a l’entrellaçament amb les altres.
Les crisis solen tenir l’efecte d’exposar de manera radical problemàtiques sistèmiques ja existents, però després cal recollir-les i oferir solucions. Mentre a l’àmbit artístic les propostes més immediates i sensates semblen haver nascut gràcies a la iniciativa associativa de les creadores mateixes, on han quedat llavors els altres agents de l’ecosistema?
Cossos itinerants (i entrellaçats)
Prenent aquestes reflexions com a punt de partida, aquesta proposta té l’objectiu de reflexionar sobre les possibilitats del treball en xarxa i el valor de l’espai públic com a lloc de trobada. Es converteix en una excusa per generar vincles professionals i una plataforma de reflexió compartida. Per aquesta raó, es va dirigir a les residents d’Hangar i La Escocesa (espais de residència ubicats al barri de Poblenou), amb la voluntat de propiciar moments d’intercanvi i una metodologia de treball en comú.
Però «que significa ser cos?» Vinculant-se amb la temàtica general d’aquesta edició del Festival, les propostes de Valentina Alvarado Matos i Carlos Vásquez Méndez, Laura Arensburg, Julia Calvo, Natalia Carminati i Daniel Moreno Roldán, Citlali Hernández i Núria Nia, Comitè Queer, Pedro Torres i Paula Serrano ens parlen de cossos exposats, connectats, pixelats, travessats pel temps; de corpor(e)alitats dissidents, dependents, poroses i poderoses. Cossos que miren i són mirats, que travessen la ciutat i ens són travessats. ‘Cossos Itinerants’ i immancablement entrellaçats.
Les diferents propostes es presentaran amb dos emplaçaments a l’espai públic: el primer, coincidint amb l’inauguració del Festival el dia 9 de novembre, tindrà llocs al Jardins de Rubió i Lluch; el segon, el dia 12 de novembre a la Plaça Joan Coromines.
L’artefacte mòbil que acompanyarà les propostes ha estat concebut durant el taller ‘Artefactes mòbils i Cossos itinerants’, organitzat en col·laboració amb EINA – Centre de Disseny i Art de Barcelona, i amb la participació dels estudiants Irene Anglada Espadaler, Rafael Cribillés Alba, Gio Galindo (“Grupo Octubre”); Mercedes Almeida, Maria Bei Bellsolà López, Andrea Fernández Camps, Maria Verdù; Elisabet Callén Artola, Julieta Italiano, Felipe Román Osorio, Lucía Trigo González.