1+1+1…: ‘Estaría bien que en algún momento podamos beber agua’ de Laia Ventayol García

Estaría bien que en algún momento podamos beber agua tracta d’una trobada a la muntanya per buscar aigua subterrània, però sense cap finalitat extractivista. Neix del desig de Ventayol de desenvolupar aquesta habilitat corporal, exercitant la pròpia sensibilitat amb la què sentirà la remor que emet l’aigua que corre sota el terra i que permetrà trobar l’aigua. La paraula saurí prové de l’àrab hispànic zuhari, que a la vegada deriva de azzuharah. Zahar significa brillar. La capacitat dels saurins s’anomena radioestèsia (o també hidroscòpia), que es defineix com la sensibilitat per sentir les radiacions. Aquesta és una facultat ancestral i animal de l’home. Quan encara és principiant, utilitza instruments molt senzills que funcionen com a amplificadors de les radiacions. El saurí veterà rarament necessitarà aquests enginys, ja que utilitza sols el cos. Existeixen nombrosos manuals que expliquen exhaustivament com posicionar el cos, sobretot els peus, l’espatlla, les mans i els dits. Ventayol col·lecciona aquests manuals interessada sobretot en els dibuixos que contenen, curiosament similars a antics fulls d’instruccions pel muntatge d’un aparell utilitari.

Participants / actors: Laia Grau, Mireia Fornes, Maria Bonet, Toni Viejo, Lluís Nebot, Agustí Nebot, Joan Terrassa, Tomeu Torres, Xisca Fuster i Toni Bonet.
Càmera: Agustí Torres
Edició: Laia Ventayol García, Sofía Sasso
Música: Jansky