City Screen 2022

ADN Galeria

The Smiler se centra en la idea de construcció i destrucció d'un escenari imaginari ideal per viure creat per algú sense llar. El títol és una paraula inventada que es refereix a algú el treball del qual és “somriure”. El vídeo retrata un home del Senegal que viu desplaçat a causa de les dures polítiques migratòries d'Europa. Aquesta persona actua mantenint un somriure forçat durant un temps indefinit. Amb la mirada fixa permanentment en l'objectiu de la càmera, els trets de la cara comencen a experimentar una barreja incongruent d'emocions que generen una sensació de malestar i esgotament.

Alalimón Galeria

Alalimón Galeria celebra per segon any la projecció del programa de vídeo Homeland, en el City Screen del Loop Festival, enguany amb la temàtica "A través de la llum i l'ombra". Els artistes seleccionats per a aquesta edició són: Sarah Edmondson, Eduard Fulop, Stephen Gunning, Niamh McGuinne, Thais Muniz, Mark Kent y Patricia Hurl/Therry Rudin.

Ana Mas Projects

L'exposició presenta dues obres audiovisuals de l'artista conceptual Ángels Ribé: ‘Caminar sobre el gel’ (2016) i ‘Clouds, Bubles and Waves’ (2019). La primera resposa en l’esperit de resistencia i perseverància, mentres que la segona reprèn una acció duta a terme per l'artista al 1998 en la qual interromp el fluir natural de l'aigua d'un riu. Les relacions entre la natura, la geometria, el cos i l’espai tornen a revelar-se en aquests exercicis aparentment inútils però de gran poder simbòlic que, al mateix temps, evidencien la coherencia de l’artista respecte els eixos temàtics que durant dècades han vertebrat la seva obra.

Àngels Barcelona

A través d'una sèrie de pintures de petit format i una obra per a titelles, Daniela Ortiz (Cuzco, el Perú, 1985) narra històries de com plantes tropicals i animals en aliança amb comunitats del sud global, es rebel·len contra els responsables del colonialisme.

Àngels Barcelona - Espai 2

Una selecció de treballs en vídeo sobre el temps i la memòria. Cartogra es del cos i del territori.

Bombon Projects

L’exposició "Tot Objecte Repetit Ocupa Un Espai Únic" pren el títol d’una obra de Pere Noguera, artista que forma part juntament amb Pati Hill i Jordi Mitjà de la pròxima proposta de Bombon que es presentarà durant el Loop City Screen. L’exposició gira entorn a la fotocòpia com a mitjà per explorar el potencial de la còpia com a imatge. (Crédit de l'imatge: Pati HILL, Untitled (bacon), c.1976-79, xerograph, 29,3 x 22,8 cm. unique/ - Courtesy of Air de Paris)

Can Felipa Arts Visuals

La pràctica artística de Sofía se centra a investigar maneres de produir imatges en el pensament, incorporant diverses metodologies que vinculen allò visual amb allò sonor i l'acció en un espai. A 'Ya ha salido el sol' revela una mirada contemplativa de la sala de Can Felipa entrellaçant diverses capes de so, contorns i llums. La mostra registra l'interstici que té lloc entre el crepuscle i la penombra.

CasCaDas ArtSpace

Ābhāsa (Reflexió, Esplendor) 2021, és una obra audiovisual d'un sol canal, produïda per Emma Walker amb l'artista multimèdia Grayson Cooke i el compositor Matthew Engelbrecht. Ābhāsa és sànscrita per a la llum, la brillantor i la il·luminació, així com la reflexió, l'emanació o allò que sembla real però és una aparença. Aquests significats es poden veure en contextos físics, psicològics o espirituals. Filmada a una velocitat de fotogrames elevada de 200 i 400 fps i utilitzant el llenguatge dramàtic del clarobscur, la pel·lícula evoca un espai meditatiu i atmosfèric al qual l'espectador pot experimentar un somni de temps expandit.

Cera13

Quatre artistes que treballen el vídeo i la instal·lació de manera antagònica. Els seus interessos es barregen i permeten visibilitzar el món en el qual es mouen, un món que llança un conjunt visual des del qual sotmetre a la imatge. Els quatre parteixen del desig de donar sentit a les imatges, fins i tot sabent que no és possible.

Chez Xefo Art Gallery

Vídeo de dansa contemporània dividit en quatre capítols: 1.Primavera 2.Estiu 3.Tardor 4.Hivern

Chiquita Room

“sssssh – cicle de cinema de cambra” és una exposició i cicle de cinema inspirada en els “chamber films” de Maya Deren, una pràctica cinematogràfica situada entre allò privat i allò públic, entre l’amateur i el professional. A les obres de les cineastes d'aquesta proposta, cada film és una cambra que recull la intimitat del gest, la fugacitat d'un centelleig. Aquesta proposta converteix Chiquita Room en aquest lloc que, com va escriure Maya Deren, és llar per al cor: «l'alè atrapat en la matinada perquè l'ull del cor va veure alguna cosa que la mà mai va poder sostenir…».

Cordova

Moment 2 és una videoinstal·lació site specific de l'artista suïssa Deborah Joyce Holman. És la primera presentació en solitari de l'artista a Espanya. La pel·lícula, de quatre hores de durada, està protagonitzada per l'artista i intèrpret Rebecca Bellatoni, que recita incansablement fragments de la carregada pel·lícula de Shirley Clarke de 1967 "Portrait of Jason". La reinterpretació de Holman ofereix una meditació sobre la representació negra queer i la política del rebuig.

Cordova

deader than dead és una obra escènica multifacètica de la coreògrafa, directora, ballarina i intèrpret Ligia Lewis. Les actuacions en Cordova, a Barcelona, són les primeres presentacions importants de l'obra de Lewis a Espanya. Desenvolupat originalment per a Made in L.A. 2020, el treball va començar amb una recerca basada en la intriga sobre el deadpan, un manierisme impassible desplegat en forma de comèdia amb la finalitat d'il·lustrar la distància emocional. Utilitzant aquesta expressió com una mena d'immobilitat, Lewis va desenvolupar inicialment una coreografia per a deu ballarins que romanien expressivament plans o morts, resistint a qualsevol agafador narratiu o representatiu lligat a una construcció o progressió climàtica. Lewis havia relegat a Deader than Dead a aquest racó de la galeria (una espècie d'espai "mort") on la dansa emergiria ostensiblement, encara que morta en la seva repetició, limitada en el seu destí, en rebotar de paret en paret.

Dilalica

Pedra i material reflexiona al voltant de qüestions vinculades amb les pràctiques extractivistes, la transformació del paisatge, els materials de construcció i els conceptes d'especulació i valor —el valor d'un paisatge, d'una matèria primera, d'un element de construcció o del potencial ús d'un solar— en relació a les projeccions urbanístiques i infraestructures civils que, en gran mesura, defineixen el paisatge contemporani. L'exposició reuneix les peces “El capítulo de los áridos” de Bárbara Fluxá, “El ladrillo que no está” i “RestosMetalV” de Clara Montoya i “Construcción de ausentes” de Rafa Munárriz.

Eight Four Zero

Erik Satie va compondre Vexations l’any 1893, una peça curta i enigmàtica de poc més de tres minuts de sons enharmònics amb la instrucció de ser tocada 840 vegades. Es creu que Satie va voler atacar a Wagner amb un Anell del Nibelung dels pobres, i demostrar com l’harmonia és una construcció cultural. També es diu que la peça va ser escrita després de que Suzanne Valadon, la seva única amant, el deixes, i sovint s’associa al seu interès per l’esoterisme. Per suposat, la peça no es va interpretar fins l’any 1963, quan John Cage va reunir a dotze pianistes.

Espai Souvenir

"Senyals de fum" té com a referència la història de l'explorador P. Fawcett, qui va recopilar informació per creure en l'existència d'una ciutat perduda a Mato Grosso. En 1926 es va endinsar a la selva i es va perdre en l'intent de trobar-la. El viatge que l'artista va fer l’any 2016 va ser una manera de donar continuïtat a aquesta recerca de veure en primera persona l'entrada a aquesta ciutat perduda, fet que va donar origen a una pel·lícula i una sèrie de dibuixos i objectes. Projecte realitzat per a la 32ª Bienal de São Paulo – Incerteza Viva

Espronceda - Institute of Art & Culture

Farnesina Digital Art realça i promou l'excel·lència italiana que opera al sector de l'art digital a través de l'organització d'espectacles, exposicions i actuacions. El projecte és promogut pel Ministeri d'Afers Estrangers i Cooperació Internacional en col·laboració amb les Ambaixades, els Instituts Culturals Italians i l'ICE, l'Agència per a la Promoció a l'Estranger. A Barcelona compta amb el suport de l'Institut Italià de Cultura, el Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació Internacional, l'Ambaixada i el Consolat d'Itàlia i l'Institut Espronceda d'Art i Cultura. L'organització i la promoció va a càrrec d'Immersive Art Experience, Bright Festival amb la direcció artística de Stefano Fake.

Ethall

Commuting Time, o Cum Tempore, C.T. és una instal·lació de vídeo que succeeix simultàniament en dues galeries. S'hi roda, durant tota l'exposició i en trenta preses, una conversa conforme al recurs cinematogràfic del placontraplà. La peculiaritat d'aquest vídeo és que cada presa està feta de forma alterna a dues ciutats diferents i gravada, cadascuna, 24 hores després de l'anterior. Al mig del pla, assistint a la conversa, hi ha sempre l'artista, i per això ha de viatjar cada dia físicament entre aquestes dues ciutats.

FASE

Aquesta exposició reuneix els treballs recents d'Andrés García Vidal entorn de la memòria musulmana del sud de la Península, l'expulsió de la població morisca i les seves implicacions en la gestió de l'aigua i el disseny del món rural contemporani, seguint l'empremta sonora deixada en sistemes de regadiu i en la tradició oral. Connectant les recerques de García Vidal i posant-les en relació amb el context de l’Hospitalet, Mercedes Pimiento desenvoluparà una segona etapa centrada en el traçat hidràulic de la ciutat a partir dels vestigis de l'antic Canal de la Infanta. Col·laboren: FASE i MAL

Galeria Joan Prats

Anatomies de pedra, de fusta. Iconicitat per entre les columnes del bosc. Forestacions, reforestacions d'imatges com animals vivents. Arbres que treballen la fusta. Arbres visionaris, icones: entretalladures d'un imaginari criat per la mateixa botànica que l'engreixa. Boscos amb el somriure de l'escultura arcaica. Pedres engrunades sobre les pedres. Homes que es fan terra i arbres que es fan home. Figures reverdides d'una majestuositat inacabable. I tres obres, aquestes: "Pedra", "Quatre columnes" i "Un capitell", disposades a emboscars'hi. Només tres obres perquè les obres ja no són indiferents a la quantitat, ja no. Perejaume

Galería Miguel Marcos

La galeria Miguel Marcos estableix la seva exposició en el dibuix de Carlos Franco (Madrid, 1951), aprofundint en la complexitat dels mecanismes de la creació, essent l’esbós l’obra final. Les sèries “Harenes” i “Comidas” parteixen de la presència de la mitologia clàssica i del surrealisme espanyol. “Agujeros negros” marca el desplaçament de la suavitat del pinzell oriental, a la punta roma de pinzells molt usats. “Diario de la escondida lucha de…” és la recreació del seu accident, partint d’una perspectiva soterrada com arrel del que és visible. La tecnologia mèdica provoca una agitada inspiració d’un dibuix que explota en color.

Galeria Senda

Anthony Goicolea, artista i fotògraf estatunidenc d'origen cubà, convida a l'espectador a veure una pel·lícula muda inspirada en les impressions de l'aïllament.

Homesession

"Què fan amb els nostres ossos?” li diu un home tehuelche en trobar-se amb el comte Henry de La Vaulx profanant la tomba del seu cosí. La seva resposta va ser: “els posaré a França dins d'una bella vitrina, en un gran temple que es diu Museu, on una multitud de visitants vindrà a admirar-los. Estaran molt millor allí que sota la terra”. Duen Sacchi i Mag De Sant reprenen aquella pregunta com a títol d'aquest projecte, inici d'una recerca desenvolupada a partir de la profanació i robatori de cossos de persones en el segle XIX que encara continuen insepults.

Juan Naranjo Galería de Arte y Documentos

Ton Sirera va ser una de les figures importants de la fotografia espanyola de la segona meitat del segle XX. A finals de la dècada de 1950, va experimentar amb la fotografia i el cinema per revelar-nos la bellesa formal de la realitat. Les fotografies i pel·lícules d'aquest període el connecten amb els debats artístics de l'època, amb l'informalisme, essent exposades el 1960 a la Sala Aixelà de Barcelona.

La Escocesa

Quan tot acaba, sempre queda un after. Després de la jornada, dels horaris normatius, del què està permès i del què és productiu, es generen temps pluriformes, dissonants, ociosos, pausats i accelerats. A l'after, el temps i la realitat es deformen. ¿Què succeeix quan els cossos cohabiten fora i després dels marcs espaitemporals normativitzats? L'after es converteix llavors en un ser-estar col·lectiu més enllà d'allò concret i finit, obrint camí a altres formes de relacionar-nos. After és una activitat de La Escocesa que proposa l’art com una celebració i l’exposició com una festa. Un viatje expansiu on la fi no és altra cosa que celebrar el nostre propi fer col·lectiu.

La Place Art Space

De vegades se sent algú que somnia és una instal·lació sonora invisible que tracta del moment decisiu de transformació que amenaça la convivència de l'espècie humana amb el seu entorn natural i tecnològic. Prenent un moment històric, l'artista commemora el desenvolupament de Covid-19 unint El Quadern Gris de Josep Pla sobre la grip espanyola amb principis de túnel quàntic. L'obra es revela a través del vidre de la galeria que es comunica amb els espais interiors i exteriors i convida el públic a prendre un moment de reflexió sobre la seva posició a la condemnatòria repetició de la història.

Lab 36

La Hitomi s'ha escapat de casa per refugiar-se en l'últim cinema existent però abandonat de la ciutat, ja que la seva mare està a punt de perdre la vista i desitja que la seva filla vagi a un cinema abans que l'última sala s'extingeixi. Dins del cinema, la protagonista, realitzarà una introspecció personal a través de la pantalla, fent un recorregut pels seus records més íntims. Aquestes imatges, fruit del seu subconscient, hi seran projectades gràcies a un home estrany, el qual, forma part del cinema i qui, amb les seves últimes forces, el farà funcionar, possiblement, per últim cop.

Metàfora Studio Arts

9.11.2022 19.30h: Metàfora presenta dues videoinstal·lacions realitzades per dos de les alumnes més prometedores que tenim actualment al centre. “See /siː/” de Cristina Reid és una exploració de la relació entre la imatge, la lent i la vigilància a la societat. Concretament la mirada de poder: qui veu i què es veu, considerant les connotacions polítiques, personals, religioses i tecnològiques d'aquest concepte. Joely Lorenzen presenta “Notre Dame on Fire" i "Entirety”, descartant la construcció del temps estàndard i abordant els molts com a unitat, en un marc autobiogràfic de la memòria.

PRIOR ART Space

Aquesta exposició explora la dicotomia entre els estats físics i virtuals del ser. Ja sigui perquè s’associen a la metodologia pròpia de l’artista o a la seva Inspiració. Les tecnologies digitals han jugat un paper important en la trajectòria actual del món de l’art i tenen un fort impacte en la nostra forma d’expressió. Centrant-nos en el procés de creació, els artistes presentats utilitzen una combinació de tècniques tradicionals i digitals per explorar les influències de la tecnologia en la nostra identitat, cos, estètica i entorn.

Pol & Grace Hotel

Visió meravellosa és un calidoscopi. Sense límits. Vertical Horizon pren com a punt de partida catalític l'esdeveniment d'un racó a través d'una experiència escultòrica de pel·lícules banals de 8 mm per plantejar una nova existència més enllà d'un marc normatiu i totalitzador. Els fotogrames concertats i en expansió, recurrents i fugaces es llegeixen verticalment a través de la memòria, l'absència i la imaginació. En absència el projecte s'imagina, "qui sóc jo a la cantonada"? Auditivament, insisteix en el dret a l'opacitat com a poètica contrapuntística de camp obert. Exposat en un hotel, una geografia del desplaçament, abraça l'etimologia del cinema: kinema - moure's.

Raccoon Projects

Raccoon projects presenta l'exposició "— Blanc, El Fang. La Màquina Solar Més Suau", dins del marc de Loop Festival. En ella es presenten els vídeos "Machine White Sun" i "—The Softest Mud That Sees", que van estar produïts consecutivament per Esther Gatón al llarg de 2020. Es conformen com a part I i part II de dues narracions protagonitzades per la mecànica de dos fluids: aigua i llum artificial. Tots dos combinen imatges documentals amb material descarregat d'internet, teixint històries ambigües, carregades de suspens, raresa, juntament amb imatges seductores, amb l'esperança de deformar el simple acte de sentir-se atreta per alguna cosa i mirar al seu voltant.

Radas Studio

Iván Candeo focalitza i confronta la relació entre el moviment, el temps i la història, aconseguint identificar una sèrie de contradiccions i paradoxes. Ho fa com un intermediari que passa les imatges per diversos mitjans i formats. La instal·lació “Temps viscut” està composta per un objecte en moviment, una pintura a l'oli i un vídeo reproduït quadre a quadre. Aquesta instal·lació planteja la dependència física del temps mesurable; practica la incidència relativa de velocitats i distàncies en els objectes, en la imatge videogràfica i en l'entorn instalativo.

RocioSantaCruz

Les terres rares marquen la materialitat del nostre temps. Aquests metalls, anomenats així per la dificultat amb què es trobaven en el moment del seu descobriment, són presents a gairebé tots els dispositius tecnològics que defineixen la nostra vida quotidiana: des de les pantalles dels mòbils fins a les bateries dels cotxes elèctrics. Components clau d'un món cada cop més digitalitzat, les terres rares són el leitmotiv d'aquest videoassaig, que desenvolupa, a través d'una visió atenta al lloc d'origen de l'autora, una reflexió poètica al voltant del paisatge ia la mirada que el configura.

Suburbia Contemporary

Suburbia Contemporary presenta tres obres de l'artista sud-africà Ed Young, produïdes en els darrers vuit anys. Les obres interroguen sobre el pensament especulatiu i el reposicionament físic dels esforços quotidians en temps real de l'existència. De manera abstracta, les peces creen un arcà cop d'ull a nombroses versions de l'antic mantra "Com hem arribat fins aquí?" En conjunt, les pel·lícules brinden interpretacions irracionals i descorteses com un intent de redefinir espectres difícils del pensament actual.

TPK ART I PENSAMENT CONTEMPORANI

Una mena de màscara funerària, inquietantment asèptica, suspesa en el buit i girant molt lentament però de manera constant. Un cos estrany que, com els dervixos giròvags sufís, ens impel·leix a portar a terme un mantra que s’articula a partir de dos verbs fonamentals: «deixar» i «mirar». D’entrada, una idea s’imposa en forma de record, a saber, que tot l’univers gira: giren les galàxies i el sistema solar, però també giren els electrons i els protons en els àtoms o, si ho preferim, també és circular el moviment helicoïdal de les estructures de l’ADN... Tot gira. EUDALD CAMPS

Tangent Projects

El projecte "Espai en Diferit" és una vídeo-instal·lació conformada per circuits tancats de webcams i pantalles. En ella s'explora la mediació de les pantalles interconnectades, revisant la forma en la qual els individus es relacionen amb els seus impulsos, la seva pròpia imatge i amb l'experiència de l'espai. “Quan una màquina funciona eficientment […] un només necessita concentrarse en els beneficis que genera i no en la seva complexitat interior. Així, paradoxalment, succeeix que la ciència i la tecnologia com més èxit obtenen més opaques es tornen” - Bruno Latour, L'esperança de Pandora

The Curators Room - La Oficina Barcelona

The Over Gallery

Human Farm és una obra inspirada a la novel·la al·legòrica de George Orwell. Mentre que els personatges d'Animal Farm són egoistes, Van Haver proposa un nou model d'institucions que posa èmfasi en els treballadors i la mà d'obra darrere de les grans idees. "Perdem la nostra història tan fàcilment, allò que no ens predigeria el NY Times, les notícies d'Amsterdam o la revista Time..." Audre Lorde. Les entrevistes, esbossos, vídeos breus, plànols i les impressions en 3D formen part d'un arxiu que representa: SCCA, Redclay Studio i Studio Nkrumah Voli-Ni, African Artists' Foundation i Cercle d'Arts des Travailleurs de Plantation Congolaise.

URBAN GALLERY + Fundació Marguerida de Montferrato

Amb "Oracle" de A+G vivim el temps de gaudir. Balanza a "El continu petit present" reflexiona sobre la realitat del temps, passat i futur no existeixen. Albert Bayona a "Five minutes before the wind blows it all away" capta la llum del passat per viure-la de nou. "La vida de les pedres" de Clemente Calvo ens acosta un temps geològic. Salvador Herrera amb "Pontifex" ens endinsa en un temps nou a través de la Intel·ligència Artificial. Finalment, "Quatre moments" d'Enric Maurí deixa constància del temps a través de l'enregistrament en vídeo.

Uxval Gochez Gallery

Aquesta exposició multidisciplinària explora el culte a la Santa Muerte a través d'un geo-mapeo dels altars dels carrers de la Ciutat de Mèxic seguit d'una anàlisi etnogràfica de les relacions dels devots amb el sant. Trobo que aquest sant ha guanyat impuls entre la població penitenciaria en ràpid creixement durant les últimes dues dècades. En lloc d'una defensora sagrada unidimensional dels criminals i la policia, és adoptada pels presoners, els agents de presons, la policia i les seves famílies com a "membre de la família" capritxosa que abraça la mateixa ambivalència que les forces que ajuda a navegar.

Zielinsky

Zielinsky presenta l'exposició “70's i altres coses” de l'artista Vera Chaves Barcellos (1938). La primera mostra individual de l'artista a la galeria exhibirà una selecció de vídeos, fotografies i documents que l’artista ha produït els anys 1970 i 1990. La investigació de l’artista pren com a punt de partida la relació del cos amb el temps: performar personatges i narratives del passat i del futur, posar en focus relats que es van quedar al marge de la historiografia, documentar i recopilar materials d’arxiu d’esdeveniments locals o de la memòria personal.