La città dentro (La ciutat per dins)

Filmon ha viscut a Bolonya la meitat de la seva vida, estudiant ciències polítiques, jugant a beisbol en un equip d’atletes amb discapacitat visual i movent-se amb facilitat per les arcades, places i edificis històrics de la ciutat. Filmon no pensa en la ciutat com un mapa vist des de dalt, la seva ciutat s’expandeix per sota dels seus peus, s’eixampla com una estrella, sempre passant pels mateixos punts, desfent-se en els més petits detalls d’una cinta interminable, un laberint de camins possibles reconeguts mitjançant el tacte i l’oïda. L’embolcall urbà es domesticat per l’acció física de caminar, un dia amb un cos enèrgic i un altre amb un cos cansat, assegut a les fresques pedres de la Biblioteca Pública a la calor de l’estiu, localitzant un aroma de llard de porc calent a l’aire tranquil del guaix de tardor o seguint l’olor picant del detergent que s’asseca pels carrers amb la brisa primaveral.