Menu
betpark, casinogaranti , kralbet, matadorbet meritslot,kavbet kalebet, elit casino betzmark, megabahis nakitbahis, betwinner betgaranti, betturkey, bettilt, bahsegel,kolaybet vbettr, mariobet, betist, sahabet, mariobet, bahis.com, tipobet, hiperwin, betist
deneme bonusu veren siteler, acubriefs.comgeobonus.org

LOOP SALON

17 — 19 novembre 2020

LOOP SALON

LOOP Fair manté la seva presència física amb la presentació de LOOP Salon, que reuneix una selecció d’obres provinents de la fira al Museu d’Història de Catalunya (17-19 November)

Organitzada per Aurélien Le Genissel, comissari i director de la fira, sota el títol Tales From an Old World la mostra reflexiona sobre la manera d’apropar-se avui a narratives i imatges que semblen tretes d’un món inaccessible, el d’abans de la pandèmia.

LOOP Salon també inclourà una secció especial, comissariada per Amira Solh, titulada Focus Beirut, que presenta una selecció de galeries de l’escena artística de la capital libanesa després del desastre del 04 d’agost passat.

Participants: Galerie C: Sylvain Couzinet Jacques / Galerie Eric
Mouchet: Capucine Vever / The Goma: Cristina Garrido / BERG Contemporary: Sigurður Guðjónsson / Galeria Nara Roesler: Cao Guimaraes / Galeria Presença: Lia Chaia / Galería Albarrán Bourdais: Cristina Lucas / Galería SENDA: Miralda / àngels barcelona: Gerard Ortin / Zahorian Gallery: Lucia Papcová / HESTIA: Vangjush Vellahu / Nogueras Blanchard: Ester Partegàs / Analix Forever: Laurent Fiévet. FOCUS BEIRUT: Marfa’ Projects: Rania Stephan / Sfeir-Semler Gallery: Akram Zaatari / Galerie Tanit: Roy Dib

Text Comissarial

Què és un esdeveniment? És tot el que passa o apareix en el present, segons Paul Ricoeur. És cert però un esdeveniment també és allò que no deixa intacte el passat, podríem dir. És més: allò que a posteriori canvia el passat. Una mena de futur plusquamperfet del relat que barreja revisió i anticipació.

Amb un títol en clara referència a la magnífica sèrie Tales From the Loop, la proposta expositiva de Tales From an Old World es presenta com una (re)visió actualitzada i contemporània de les problemàtiques essencials d’un món caduc -del món d’abans de la covid-19- des de la perspectiva del videoart. Caduc no perquè els desafiaments no siguin els mateixos. No perquè el món mateix hagi canviat. No. Al contrari. Els que hem canviat som nosaltres. El que ha canviat és la nostra mirada de les coses. Les mateixes imatges ja no revelen el mateix que al febrer del 2020. Les obres ressonen en un altre context, en una època del després, del post confinament, del post capitalisme, de l’esperada (però encara no aconseguida) post pandèmia, amb interpretacions i sensibilitats més profundes, urgències i emocions renovades per l’experiència. Quan encara no hem sortit de l’esdeveniment, Tales From an Old World proposa un acostament a aquestes imatges d’una altra era, indagant en les seves noves energies i els seus qüestionaments imperants.

Alguns dels vídeos seleccionats aquí, per exemple, ara cremen més la retina, com la urgència ecològica de Cristina Lucas a The People That Is Missing (El Pueblo Que Falta) o el consum desbocat de l’agricultura extensiva a Future Foods de Gerard Ortín, mentre que uns altres intensifiquen encara més la seva dimensió crítica i gairebé absurda en abordar la saturació del sistema artístic, com a Boothworks de Cristina Garrido, o la incongruència d’un sobiranisme d’Estat en una època globalitzada -tan actual amb la pandèmia-, com a Fragments I de Vangjush Vellahu.

Algunes imatges semblen ara tretes d’altres temps, mítics, allunyats, potser remoguts -idealitzats segurament- com els cossos adolescents i melancòlics que es toquen i conviuen a la magnífica Sub Rosa de Sylvain Couzinet-Jacques, o les formes invisibles, inabastables per a l’ull humà però belles -no tot el que és invisible és perillós…- d’Enigma de Sigurdur Guðjónsson. Totes, però, es llegeixen aquí des del prisma del que s’ha esdevingut, des d’allò fictici/ficcionat d’un sentir retrospectiu.

Hem donat suport als més febles amb accions i gestos, aplaudiments i solidaritat, tenint cura de cossos fràgils com el protagonista de 24 hours and 35 years for Mariana de Lucia Papčová. Hem passejat per espais desertats, places abandonades en què ressonaven les ombres de fantasmes absents i tot ens recordava aquest Limbo de què parla Cao Guimarães. I què dir dels plans angoixants de Tuesday de Laurent Fiévet?: enquadraments que ja coneixem, frases que ens són familiars, rutines que ara ressonen estranyament properes per haver viscut d’alguna manera el mateix que va viure Jack Torrance en el nostre propi Hotel Overlook.

Es podria dir que són obres noves, si és cert allò que escrivia Borges que El Quixot de Pierre Menard i el de Cervantes eren el mateix però diferents. Algunes ho són de facto, com la nova producció Quarantinetrains III: Rodalies de Miralda. D’altres semblen inquietantment premonitòries en la seva descripció de l’hybris prometeica de la humanitat, com l’obra de Capucine Vever, de títol fascinant (Il fut accusé par ses contemporains d’impiété et d’arrogance pour avoir franchi les limites permises aux mortels) que ressona desassossegat dins la incertesa actual, o la preocupant reiteració neuròtica, a mig camí entre l’avís i la súplica, d’Urgente de Lia Chaia.

La selecció de LOOP Fair 2020 pren la forma de murmuris audiovisuals que ens arriben d’una antiga vida, reverberacions distorsionades d’un món que ens resulta tan llunyà, contes d’un altre temps, d’aquesta normalitat anterior al gran esdeveniment de l’any 2020; seguim sense saber on ens portarà, però segur que els reptes que planteja ja dormien amagats en els treballs audiovisuals pre-covid-19 que avui presentem en aquesta mostra“.

Text: Aurélien Le Genissel

deneme bonusu sosyalhane.com Deneme bonusu veren siteler ongpl.com bonus veren siteler Deneme bonusu veren siteler
button<
button