Menu

Lladres. Mabel Palacín

— 6a Edició del Premi de Videocreació

10 desembre — 17 gener 2020

Lladres. Mabel Palacín
Mabel Palacín, 'Lladres', 2020. Still de vídeo

El projecte 'Lladres' de l’artista Mabel Palacín, guanyador de la 6a edició del Premi de Videocreació, recull les complexes relacions entre imatge i llenguatge expressades extensament en la tradició audiovisual.

Com en el joc del telèfon, un primer missatge en múltiples llengües sortirà de Barcelona i haurà de creuar Europa i mantenir-se el més intacte possible, anant d’una persona a una altra, travessant diferents llengües i rostres fins a arribar, en principi, a Moscou, on un destinatari emeti una resposta. Els personatges no es troben mai físicament sinó a través de gravacions enregistrades. En aquest periple, la veu és la protagonista, les paraules pronunciades, no escrites.

El missatge viatja en constant transformació d’un emissor a un altre, d’una llengua a una altra amb un missatge que inevitablement arribarà a l’últim destinatari modificat de l’original. El que travessa Lladres és la veu parlada, les paraules lligades indissociablement a les persones i els rostres que les han traslladat.

Lladres planteja la comunicació com una experiència estètica —no en termes de l’exactitud amb què s’ha transmès el missatge— sinó posant l’accent en la naturalesa d’intercanvi que tot acte de comunicació té. Tal com postulava el pensador francès Georges Bataille, Lladres concep el llenguatge com un contagi, les paraules infecten l’ésser humà, que no és res més que un conducte pel procés comunicatiu, un canal que les idees travessen.

Palacín ha triat deliberadament els telèfons mòbils per fer els enregistraments del projecte, atès que són dispositius que han transformat i alterat completament la tradició de les pantalles. El cinema estava concebut com una gran pantalla per a molts espectadors, en canvi la pantalla del mòbil està pensada per a un espectador individual, però simultàniament aquest espectador està connectat amb la resta. D’altra banda, la informació i les dades que els usuaris faciliten als seus telèfons mòbils han desdibuixat els límits entre l’esfera pública i la privada, Palacín també revisa aquesta frontera entre la intimitat i l’exposició.

 

El projecte es una co-producció de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica – Departament de Cultura i LOOP.

** La Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya està formada per: ACVIC. Centre d’Arts Contemporànies, Vic; Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona I Fàbrica de Creació ; Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat ; Centre d’Art la Panera, Lleida ; M|A|C Mataró Art Contemporani ; Bòlit. Centre d’Art Contemporani, Girona; Lo Pati – Centre d’Art de les Terres de l’Ebre i Centre d’Art de Tarragona.

Pàgines relacionades

Arts Santa Mònica

Espais

Arts Santa Mònica
button<
button