Menu

“El temps va volar com a missatger amb una notícia urgent”

— Comissariada per Carolina Ciuti

10 novembre — 10 desembre 2020

“El temps va volar com a missatger amb una notícia urgent”

CLICA AQUÍ PER VEURE  -> Janis Rafa, Winter Came Early, 2015-2016
CLICA AQUÍ PER VEURE  ->Masbedo, Ash, 2010
CLICA AQUÍ PER VEURE  ->Alyona Larionova, Staying with the Trouble, 2018
CLICA AQUÍ PER VEURE  ->Elena Mazzi, A Fragmented World, 2014-2016

Bufa un vent mecànic, les branques d’un arbre oscil·len sinuoses, les seves fulles es dispersen com aus migratòries, l’arbust nu ens avisa: semblava impossible, però ja ha arribat l’hivern. L’aplicació d’una força violenta ha comprimit el cicle de les estacions davant dels nostres ulls, anticipant el futur de manera artificial.

Amb una certa cruesa poètica, el vídeo de Janis Rafa sembla amagar, darrere de l’èxtasi, el poder d’una admonició molt actual: la submissió de la naturalesa ha causat conseqüències irreversibles. Ens enfrontem a una greu crisi ecològica que amenaça canviar les dinàmiques naturals que regulen la vida a la Terra. L’acció d’una economia desmesurada és un símptoma d’un cert dualisme patriarcal que ja no és sostenible – i li fan ressò les parelles d’imatges de l’duo italià Masbedo.

El 1957, la poetessa polonesa Wislawa Szymborska escrivia: «el temps va volar com a missatger amb una notícia urgent», i aquests versos ressonen avui en tota la seva actualitat. Amb la força disruptiva d’un esdeveniment inesperat, la pandèmia ha evidenciat problemàtiques estructurals ja existents, posant-nos davant d’un imperatiu inajornable: la necessitat de pensar en sistemes de convivència simbiòtics i més inclusius a escala global.

«És així que es veu el col·lapse d’un sistema? Una simulació? ¿Una ciència-ficció?», sembla preguntar-nos l’àguila que sobrevola la ciutat en el vídeo d’Alyona Larionova. En aquests dies, passa sovint que la realitat paradoxal que vivim en l’horitzó occidental – la d’una humanitat híper-connectada i tecnològica que, però, no es pot tocar – assumeixi els trets d’una fantasia cinematogràfica distòpica (o de la millor sèrie comercial). I és quan adquirim aquesta aparent distància del que ens passa, que cal «insistir amb el problema.»

En última anàlisi, un moment de crisi produeix múltiples fractures, enteses com a complexes dinàmiques de separació i ruptura entre dos estats físics i temporals diferents. Com quan un volcà entra en erupció, ens explican Elena Mazzi i Sara Tirelli, i l’explosió crea unes esquerdes en el terreny al voltant que fan visible la disrupció. I és aquí, entre aquestes fissures, que germina la possibilitat de repensar el futur avenir. Una crida a respondre a aquesta “notícia urgent” d’un món en transformació.

button<
button