Menu

Ara mateix: Tot està per fer i tot és possible

— Comissariat per Chus Martínez en col·laboració amb Rosa Lleó

10 novembre 2020 — 17 gener 2021

Ara mateix: Tot està per fer i tot és possible
Design banner for Right Now: Everything is yet to be done and everything is possible [Ara mateix: Tot està per fer i tot és possible]

Chus Martínez i Rosa Lleó recullen aquesta exposició una representació del teixit artístic de la ciutat amb la intenció de donar valor al projecte de comunitat.

El “ara” és tan complex que resulta —per igual— difícil i dolorós pensar-hi. Aquesta exposició podria ser com observar un iceberg o el cràter d’un volcà sepultat sota l’aigua: és només una ínfima part de la totalitat de la comunitat artística, de la producció. Tot i així, resulta imprescindible que aquesta part sigui present, perquè en ella està anunciada la totalitat. Aquesta exposició hauria de crear el deure d’acostar-se als artistes que tenim ben a prop; crear situacions en les quals veure i poder parlar del seu treball, situar les preguntes que proposen a l’horitzó de les relacions canviants que defineixen la nostra identitat, el nostre gènere, els nostres drets , la nostra voluntat de continuar amb la transformació de la forma en com percebem la realitat, la vida. Aquesta no és una exposició sobre vídeo —o, més aviat, el terme tant se val. Aquí les imatges relaten com assumeixen, des de la poesia, una manera d’expressar en clau personal una lluita contra la seva negació, contra els que contínuament releguen l’art a l’oblit, els qui es neguen a acceptar que aquest espai sensorial es connecta directament amb la vida i, per tant —explícita o implícitament—, amb els valors que fan possible viure en comunitat.

L’acostament constant als artistes que ens envolten i que tenim a prop és el millor assaig, la forma més lúcida de saber què sentim. Què repetim sense parar? Què dramatitzem sempre? El dolor? L’amor? Què intel·lectualitzem sempre? Què victimitzem? Què és allò que ens commou per descriure-ho? Viure d’acord amb la nostra vida artística és l’únic exercici que genera una dinàmica capaç de moure el sistema, de transformar-lo a través de l’observació; ser capaços de discernir les aliances externes que poden contribuir a crear vincles forts i veritables mutualitats. Un organisme que no es comprèn és cec. Aquesta és la raó de les imatges. La invenció política passa per comunitats on conviuen el sentit de la militància amb una certa indiferència cap al “ara”, cap al fet d’estar “a l’alçada del moment”, perquè saben que col·locar-se des de molt baix, com si “la política amb majúscules” s’escrivís en realitat amb minúscules, aquest és el major gest de generositat envers nosaltres.

Chus i Rosa

Ayuda Humanitaria, 2009-2013

Núria Güell
Courtesy of ADN Galeria

Melic, 2011

Irene Solà
Courtesy of Àngels Barcelona

Horitzó discontinu, 2019

Blanca Casas Brullet
Courtesy of RocioSantaCruz

Coreografías de coinmunidad, 2020

Javier Peñafiel
Courtesy of Galeria Joan Prats

Forward (film), 2010

Patricia Dauder
Courtesy of ProjecteSD

La figa, l’espina, l’escut [The Fig, the Spine, the Shield]

Adrian Schindler i Eulàlia Rovira

Watere, 1999

Tere Recarens

El cuidado, 2017

Gema Polanco

Danza de mujer, 2007

Anna Malgarida

Mama’s Casting a Spell, 2019

Mercedes Azpilicueta
Courtesy of NoguerasBlanchard

Helicon, 2020

Fito Conesa
Courtesy of Espai Tactel. Toormix

We (Will Pretend Not to Be Here), 2020

Pedro Torres

Stanza, 2019

Bernat Daviu
Courtesy of Bombon Projects

Fredes i Calentes, Gegants i Nanes, 2020

Regina Giménez
Courtesy of Ana Mas Projects
button<
button