OPEN CALL

“¡Hola, Hola, Holaaaa, infinits tu-tús! ¡Selfieselftu, mostra’t, explica’t, defineix-te, porta’t, corpora’tu, porta, porta, porta’tu – perquèeeee t’estimemmmm, síííííí!” Un mestre de cerimònies brillant, enfundat amb un vestit platejat, convoca l’audiència absent, inclosos nosaltres, els espectadors, gairebé com una versió neoliberal de l’”Oncle Sam”, invocant una mena de mantra empresarial d’auto-realització mística en un espai sense dimensió, banyat per una llum iridescent de tons pastel. Paraules clau i fórmules semblen enganxades a l’atzar a partir de campanyes publicitàries recents de grans empreses globals, superposant-se en part amb el llenguatge bio-darwinista i la ideologia de les últimes frases de coaching de gestió disruptiva. Sembla que estan alineades a l’atzar, com si una intel·ligència artificial una mica confusa volgués convèncer-nos d’unir-nos, tan sols “¡Perquèeeee, t’estimemmmm!”