Probablement mai hem consumit tant videoart en línia com aquest any. El temps de pantalla augmenta i augmenta. Anomenem a aquest fenomen COVIDEO. Què significa aquesta capbussada en els mars virtuals per als artistes i els espectadors? Existeix una nova relació entre el treball “online” i el “offline” d’un artista? I com podem tornar a teoritzar el “espectador possessiu”, un terme de la teòrica feminista Laura Mulvey que pretenia articular el que significa ser un cinèfil en l’era digital? Pot la projecció en línia de videoart ser més que una solució d’emergència per reaccionar davant la pandèmia?