Les pel·lícules i les videoinstal·lacions de Sebastián Díaz Morales retornen constantment a l’anàlisi de les possibilitats lingüístiques i visuals de la narració. Influenciat pel cinema d’avantguarda sud-americà, els enfocaments documentals i les pel·lícules d’art, Díaz Morales aprofita les possibilitats que ofereix el processament digital: les seqüències de vídeo originals esdevenen matèria primera per a una pràctica que dissecciona la imatge i la recompon.
El qüestionament profund sobre la capacitat de reproduir i capturar la realitat en imatges és inherent al llenguatge visual narratiu-documental de Díaz Morales. El que és real no es discerneix com una cosa externa més enllà de la imatge, sinó com una realitat sintetitzada que existeix dins del subjecte que percep, pensa i reconeix.