Eugeni Bonet

Eugeni Bonet treballa amb pel·lícules, vídeos i mitjans digitals. Des de la dècada del 1970, ha estat movent-se a través de la investigació i la pràctica creativa, abastant tant l’art audiovisual com la imatge en moviment.

Va comissariar diverses exposicions i programes, com: Desmontaje: cinema, vídeo/apropiación, reciclaje (1993), Señales de vídeo: aspectos de la videocreación española de los últimos años (1995-1997), El cine calculado (1999-2001), Movimiento aparente: la invitación al viaje inmóvil en las tecnologías ubicuas del tiempo, la imagen y la pantalla (2000), Comer o no Comer, o las relaciones del arte con la comida en el siglo XX (2002, amb Darío Corbeira y Carlos Jiménez), Properament en aquesta pantalla: el cinema lletrista, entre la discrepància i la sublevació (2005, amb Eduard Escoffet), Gustavo Romano. Sabotaje en la máquina abstracta (2008), Desbordamiento de Val del Omar (2010-2011) i De trencar i estripar (2016). Va ser coautor de dos llibres de referència sobre videoart i cinema: En torno al vídeo (Barcelona: Gustavo Gili, 1980), juntament amb Joaquim Dolls, Antoni Mercader i Antoni Muntadas; i Práctica fílmica y vanguardia artística en España, 1925-1981/The Avant-Garde Film in Spain (1983), juntament amb Manuel Palacio. Molts dels seus textos i assajos van ser compilats en Escritos de vista y oído (2014). A partir de la dècada del 1970, ha creat escultures cinematogràfiques, projeccions de múltiples canals, així com llargmetratges, com Tira tu reloj al agua (2003-2004) i eGolem (2007-actualitat), també concebudes per a una versió en línia. També treballa amb formats més curts i dispositius multipantalla i sovint experimenta amb imatges trobades i imatges reciclades.

El 2014, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona li va dedicar una gran exposició titulada El ojo escucha. Eugeni Bonet: pantallas, proyecciones, escritos, que testificava la seva activitat com a artista, conservador i escriptor.