Julia Montilla és la guanyadora de l’11a edició del Premi de Videocreació

L’artista barcelonina Julia Montilla és la guanyadora de l’11a Edició del Premi de Videocreació, una coproducció d’un projecte de videocreació promogut pels Centres Territorials d’Arts Visuals de Catalunya*, Santa Mònica, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Loop Barcelona.​

Els Centres Territorials del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya són: ACVic Centre d’Arts Contemporànies, Vic; Bòlit, Centre d’Art Contemporani, Girona; Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona; M|A|C Mataró Art Contemporani; Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona; Centre d’Art la Panera, Lleida; Lo Pati Centre d’Art – Terres de l’Ebre, Amposta; i Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat.​

El projecte porta per títol Strawberry Fields i s’inaugurarà en el marc del Loop Festival 2025.​

El projecte guanyador de Julia Montilla parteix de la idea que la història contemporània s’escriu des d’una perspectiva urbanocèntrica, que ens situa en el costat privilegiat en contrast amb la vida rural. La ciutat defineix el món, el descriu, l’interpreta i determina si el que hi ha més enllà d’ella existeix o no. I, tanmateix, el camp es redescobreix constantment.​

Les recents protestes al sector agrícola han revelat que està àmpliament dominat per grans empreses agroalimentàries, que causen danys ambientals, empobreixen els petits agricultors restants i exploten tant treballadors locals com migrants. Com a resultat, les treballadores temporeres han estat excloses del discurs i les demandes públiques sostingudes.​

Strawberry Fields explora específicament la figura de les dones temporeres i els problemes derivats de l’agricultura intensiva, establint així una continuïtat entre el nostre passat colonial i el règim extractivista actual. El film, situat entre l’assaig visual, el documental i les pràctiques de cinema experimental, fa referència a través del seu títol a la cançó homònima dels Beatles. Aquesta cançó, una narrativa psicodèlica i lisèrgica escrita a Almeria, reflexiona sobre la percepció de la realitat, suggerint que la vida esdevé més senzilla quan tanquem els ulls al que ens envolta. Tanmateix, veure és un acte polític. Quan mirem, afectem allò que veiem i, alhora, som afectats per allò que es veu. Aquesta al·lusió comenta tant l’acte voluntari d’elusió com la mirada institucionalitzada sobre el món, dues posicions que ajuden a explicar la invisibilitat d’aquestes treballadores. Quins factors han contribuït a l’absència de representacions visuals d’aquestes treballadores, o com la cultura dominant ha construït la seva imatge, són algunes de les qüestions que aborda el projecte audiovisual.​

Julia Montilla (Barcelona, 1970) es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona (UB), on actualment és professora associada i doctoranda. Forma part del projecte de recerca I+D+I Ritmes del treball femení en la història de l’art i la cultura visual (Espanya, 1936–2022). Montilla treballa amb una àmplia gamma de mitjans per analitzar el paper de la imatge i la construcció visual del quotidià. Durant la darrera dècada, s’ha centrat en temes com el malestar psíquic, l’èxtasi religiós, la precarietat laboral i l’exclusió social.

Des de finals dels anys noranta, la seva obra s’ha exposat de manera continuada en espais com La Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1999), la Fundació “la Caixa” de Lleida (2003), el Centro Cultural Matadero d’Osca (2009), l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona (2013) i el Museu d’Art Contemporani de Lleó (2015). Ha rebut beques d’institucions com el MoMA, la Fundació Botín, la Fundació “la Caixa” i l’Institut de Cultura de Barcelona. Montilla també va ser vocal del Patronat d’Hangar, va treballar amb la plataforma d’audiovisual experimental Hamaca i va cofundar la llibreria La Caníbal.