House of Chappaz & JOEY RAMONE

House of Chappaz

House of Chappaz neix de l’evolució i la transformació que ha experimentat la galeria Espai Tactel tant a nivell laboral com personal des de la seva fundació el 2011, la qual ha mantingut la seva essència però ha ampliat el seu camp d’acció. Aquesta transformació s’ha donat d’una manera natural, i el seu objectiu és que la galeria fundada a València per Ismaël Chappaz, i a la qual el 2018 es van afegir Oriol Armengou i Ferran Mitjans (Toormix), segueixi creixent, expandint-se i creant noves aliances per seguir difonent les seves línies d’acció i les seves idees a la recerca de l’art contemporani més actual.

Seguint les línies marcades pel projecte anterior, i centrant-se en temes com el futur, les teories de gènere, l’estètica contemporània i molts altres, House of Chappaz és un projecte que evoluciona amb el temps a través del risc i la aposta per joves (i no tan joves) talents molt prometedors.

JOEY RAMONE

JOEY RAMONE va ser fundada el 2012 per l’artista grega Kiki Petratou i el col·leccionista holandès Hans Bakker. La galeria, la qual ens agrada anomenar “Half Artist-Run Gallery”, ha apostat per desenvolupar un ambiciós i vibrant programa multidisciplinari i intergeneracional. Presenta artistes nacionals i internacionals que fan ús de diversos mitjans per explorar temes sociopolítics, culturals i tecnològics contemporanis.

El 2016, la galeria va entrar en una nova fase en duplicar el seu espai. Això no només va fomentar la interacció entre els artistes, les galeries i el nostre públic, sinó que també va crear nous formats d’exposició i col·laboració. A més del seu programa regular, que consta de sis exposicions individuals a l’any, la galeria ha anat desenvolupant un programa paral·lel irregular, que inclou exposicions col·lectives comissariades, xerrades d’artistes, conferències, projeccions de pel·lícules, performances i col·laboració en projectes. L’objectiu és oferir una plataforma per a l’art contemporani i el discurs, combinant els atributs tant d’una galeria convencional (que facilita el desenvolupament a llarg termini de les carreres dels artistes) com d’un enfocament més basat en el contingut i el context d’una iniciativa sense ànim de lucre.