Pocket Call

La pregunta sobre si la trucada de l’interior de la butxaca dels pantalons va ser coincidència o predestinació i que ens posa en el lloc de la persona que rep la trucada és una incògnita fins al final i, al capdavall, no té cap importància. Pocket Call de Spengemann urgeix l’espectador a reflexionar sobre la tensió que hi ha entre la viabilitat tècnica i l’oportunitat caòtica. A la seva obra, Spengemann treballa amb temes que s’escapen de la reproducció tècnica i industrial (per exemple, la pròpia vida, l’univers o la casualitat), però ho fa a través de mitjans hipertècnics. Construeix reproduccions d’errors, connecta píxels per fer polígons que es converteixen després en brins de pols, fils o borrissol que condensa en la fosca caverna de la butxaca dels pantalons. D’aquesta manera, l’artista replanteja la qüestió ontològica fonamental sobre la substància de la qual realment està fet el món i com, des d’aquesta perspectiva material, pot sorgir alguna cosa nova, sense recórrer a l’esoterisme ni a la metafísica.