No one will kill you, any more than if you were a corpse

La cruïlla moral que proposen les imatges en moviment de Menelaos Karamaghiolis serveix per donar més espai al vídeo. En No one will kill you, any more than if you were a corpse (2019), Karamaghiolis introdueix un nou tipus de realisme que centra la geografia de l’heroic en allò «que no és principal», un motiu que el cineasta ha anat desenvolupant en els deu últims anys.

No one will kill you, any more than if you were a corpse (2019) és un vídeo amb tres variants on l’espectador pot triar com es desenvolupa la història per mitjà d’un dispositiu. El vídeo simula un país en crisi a través de la vida de dos gossos: un de carrer que passeja pel centre d’una ciutat enmig de disturbis i protestes, i un altre que viu còmodament en un barri residencial. Alhora, un cineasta té por de quedar-se sol en un cementiri de mascotes i segueix l’enterramorts quan va a recollir el cadàver d’un gos. Però, és així realment, o és que la presència invasiva de la càmera serveix d’excusa infantil per poder envair els nostres moments privats de manera ininterrompuda?

La necessitat de gravar-ho tot a través d’una càmera ―la por a la mort i els costums de l’enterrament humà― està sent jutjada durament per un gos que qüestiona la seva pròpia mort i que crea confusió en el moment en què busca la immortalitat.

Finalment, l’espectador ha de triar què és el que s’ha enterrat: 1) el gos protagonista, 2) el gosset blanc de la nevera, 3) un coixí.

Menelaos Karamaghiolis és un director de pel·lícula, productor i escriptor. Ha dirigit els curts documentals Alpheus (1985), Ave maria (1986), The colossus of the sun (1987) i els premiats, tant a Grècia com a l’estranger, llargs documentals Rom (1989) i Gloria Olivae (1987). El seu més recent projecte de videoart: Agrimika – reminiscences of an unprocessed leather technician es va ser exhibir a la 56a Venice Biennale mentre el seu vídeo Pera apo ta oria va ser projectat al National Museum of Contemporary Art.