Jo soc allò prohibit

La instal·lació Jo soc allò prohibit configura una cartografia de la “prohibició” i dels seus imaginaris, aquí i ara, perquè cap forma d’entendre una societat millor que la d’atendre tot el que aquesta es nega a si mateixa. Què tenim prohibit dir, fer, pensar, transmetre, imaginar? D’acord amb quins consensos s’estableixen els límits i dics de la convivència social?

En un espai íntim, l’espectador es confronta a una antologia exhaustiva d’imatges i relats que literalment es defugen: una imaginació escàpola, com la selfie que ens fem quan ningú no ens mira i, davant del mirall, ens busquem amb l’últim extrem del reüll.

Per encarar la imatge prohibida, l’espectador ha d’aprendre a ser Perseu contra la Medusa.