Fifteen Minutes of Sublime Meditation

Pel que fa al llenguatge visual, el vídeo suposa un punt d’inflexió en la pràctica de l’artista, ja que està format exclusivament per imatges i clips d’arxiu. Les condicions de confinament van portar Smith a una “economia de la imatge” a través de la qual reprodueix el règim visual que habita l’àmbit digital, emfatitzant l’origen estrictament virtual de la majoria de les imatges. La saturació i la repetició compulsives generen una mena d’aplanament de la informació que esborra qualsevol referència d’escala o jerarquia. Davant d’aquest aparent caos visual, Smith introdueix un element purament plàstic mitjançant l’ús del color. La imatge en moviment apareix sobtadament velada, plana i apaivagada per una uniformitat cromàtica on cada color defineix una categoria particular: verd per a la natura, blau per a la tecnologia, rosa per al cos, taronja per a la violència. És aquest pas -o espai- entre la imatge en moviment i el pla pictòric el que travessa tota la seva obra.