— Log in to watch the artist video if you have been given an access
Quan la COVID-19 es va desencadenar fa gairebé un any i mig ningú, fins i tot l’artista Chen Qiulin, preveia que es convertiria en una pandèmia global sense precedents. La por i l’ansietat que ha ocasionat la pandèmia han donat lloc a lluites i restriccions, i han posat en relleu conflictes i resistències. En el seu projecte experimental corporal in situ, Drown (2021), Chen utilitza el tofu –un ingredient tradicional de la gastronomia xinesa i un símbol cultural, de naturalesa fràgil– com el seu mitjà creatiu combinant instal·lacions, performance corporal, creació de so en viu i sortida de vídeo per ressaltar la presència humana de manera visual.
Drown és una continuació de l’exploració artística de Chen Qiulin del tofu com a suport per a la creació artística que es remunta a l’any 2003. Com a aliment oriental per antonomàsia, el tofu representa les reflexions de l’artista respecte a la seva pròpia cultura i identitat. Inspirada pel procés d’elaboració del tofu, el gran motlle de fusta cobert de tofu es converteix tant en un escenari com en una presó per a l’artista, tot fent al·lusió a les restriccions geopolítiques de l’actual pandèmia global. Una protagonista femenina balla dins el motlle de fusta alhora que el seu cos toca, s’enreda i confronta al tofu i escenifica una lluita tràgica, com un ocell amb una ala trencada que xiscla en volar a contravent. Les vocalitzacions i els sons corporals esquincen la fragilitat i resistència impotents de manera penetrant, i revelen la lluita i la vulnerabilitat ocultes des d’una perspectiva femenina.
A diferència de les performances en solitari a què Chen Qiulin ens té acostumats, Drown és una col·laboració amb la ballarina moderna Zheng Yuanyuan i de l’artista sonor Chen Hongli. Aquesta performance renuncia a l’habitual música de fons i, en el seu lloc, capta i produeix el so mitjançant una performance sonora en viu en què es convida l’artista sonor a utilitzar el seu propi cos per percebre els canvis dramàtics duts a terme per la ballarina, interactuar amb el llenguatge corporal, improvisar amb els sons que obté in situ i, eventualment, compondre el so hologràfic per a l’obra de vídeo Drown.