Clairvoyance

En la tempesta de sorra, una figura immòbil es manté dreta, mirant a la llunyania amb els ulls glaçats. La figura intenta desxifrar punts d’alineació, definir l’horitzó, entendre on acaba la terra i on comença el cel, lluitant contra la pols que enterboleix la visió mentre la interminable dansa de petites partícules es fon en gris. Clarividència, el personatge, ressona amb tots nosaltres que busquem la veritat en un món ple de confusió i emocions. Poden encara florir els somnis i desitjos en aquesta tempesta, quan la vida es converteix en mera supervivència? El final de la pel·lícula ofereix algunes respostes, quan sentim la resplendor dels focs acolorits dels volcans vermells, que insinuen la insaciabilitat de les nostres passions. La música de Mihály Víg es fusiona amb el ritme en espiral de la pel·lícula, obrint nous camins davant del nostre vagareig a través de la pols, assenyalant una sortida.