Anòxia. Un preludi constant

Els creuers travessen el Mediterrani des de Barcelona unint punts en un entramat de capritxoses constel·lacions, com els qui uneixen números en un passatemps de manera reiterada una vegada i una altra fins que el paper s’esquerda. El negacionisme tardocapitalista és en realitat la conseqüència natural de la nostra por a no saber gestionar el col·lapse, el canvi, les males notícies. No som capaços d’entendre l’acció i el moviment més enllà de la culpa que ens bloqueja.

Anòxia. Un preludi constant és una òpera que, de manera gradual, va relatant algunes de les problemàtiques més evidents a les quals s’ha sotmès la mar Mediterrània; un cant visual que expandeix la nostra qüestionable convivència i narra en glissandos tèrmics les foscors que s’esdevenen però que no s’estanquen en la fatalitat com a única melodia possible. És un treball audiovisual construït en diferents fases, amb veus diverses, sensibilitats múltiples i complicitats reals; una naumaquia en tres actes.

L’exposició en les instal·lacions que tindrà lloc al Centre d’Art Tecla Sala es divideix en dues parts. Una avantsala a manera d’obertura a la peça principal que dona títol al projecte i d’altra banda, la projecció d’aquesta òpera preval en una pantalla de gran format situada a la part posterior de la sala. En l’espai d’obertura o pròleg es podrà veure i consultar tot el material de procés i preparació, tant de la part compositiva com de la conceptual.

Aquest material prové de múltiples arxius municipals i museístics i juntament amb les partitures i altres elements/objectes (plans, textos, petites escultures, hemeroteca  que han anat apareixent al llarg de la recerca) situaran a l’espectador en un marc conceptual, emocional i polític específic.

Anòxia, una òpera en tres actes proposa diferents acostaments a les problemàtiques actuals de la mar Mediterrània.

*L’anòxia és la manca (o gairebé manca) d’oxigen respirable en les cèl·lules, els teixits d’un organisme o en un sistema aquàtic.