CritTeam. ‘The Grid’

La crítica d’art Rosalind Kraus ha dit que la modernitat del Pavelló de Barcelona (Mies van der Rhoe / Lilly Reich, 1929) depèn de la seva quadrícula, i que aquesta graella anuncia “la voluntat de silenci de l’art modern, la seva hostilitat a la literatura, a la narrativa, al discurs”. La primera part d’aquesta afirmació és reveladora, el segon és enganyós. És cert que la principal aportació del Pavelló de Barcelona a la modernitat està relacionada amb la quadrícula; però aquesta graella no és hostil cultura i naturalesa ja que les integra de manera holística, encara que no les imiti. The Grid és un projecte visual que pregunta la forma particular i exemplar en què el Pavelló de Barcelona celebra la cultura i la natura. La metodologia utilitzada consisteix a representar l’edifici des de diversos punts de vista estrictament annexos a l’encàrrec imposada per la construcció material. L’alineació de la vista amb les juntes horitzontals del terra permet que les peces de travertí brillant assimilin l’entorn edificis, arbres i, en conjunt, el cel blavós mediterrani que sempre és omnipresent al jaciment. Per contra, alineant el marc amb les línies d’unió verticals milloren el paisatge, la presència humana (fins i tot quan estigui deshabitada) i la naturalesa, mentre que l’edifici en si sol fondre’s entre simetries infinites i multiplicades. The Grid aborda aquelles tensions entre racional i perceptiu, estètic i intel·lectual, llibertat i la llei, el flux i l’ordre que encara són components actius de la vida contemporània, desafiant, de manera estrictament artística, la producció teòrica al voltant d’aquesta peça fonamental de larquitectura moderna. Les experiències estètiques no engendaran conclusions ni demostren res, però sens dubte deixen empremtes indelebles en els qui es disposen a viure-les. The Grid desafia la separació entre sentiment i pensament, cos i ment, materialitat i idealisme fent visible i la totalitat alternativa que està íntimament associada al tipus de percepció intel·ligent que l’art exigeix ​​i permet.