El Museu de Ciències Naturals de Barcelona presenta Antiherbst, de Michael Sailstorfer, i Animal Cinema, d’Emilio Vavarella; dos vídeos que formen part de l’exposició descentralitzada The bee who forgot the honey [L’abella que es va descuidar la mel] i que s’exposa en diverses localitzacions de la ciutat. Aquests dues obres, que temporalment formen part de l’exposició permanent del centre, reflexionen sobre els límits del paisatge i qüestionen l’acostament antropocèntric amb què ens hi hem relacionat tradicionalment, sovint infravalorant-lo, utilitzant-lo com a bell decorat, o identificant-lo com a lloc per colonitzar o envair.
A Antiherbst, Sailstorfer recull les fulles d’un arbre que van caient a la tardor, les pinta de color verd i les torna a col·locar al seu lloc original. El resultat és un trompe-l’oeil irònic en el qual les fulles canvien, es mouen i cada vegada esdevenen més irreals i artificials. Si es compara amb els arbres del fons, en canvi, es pot observar com les fulles no cauen a terra. Una reflexió sobre l’impacte i la responsabilitat que l’home té envers el paisatge i, en general, de la importància de protegir la natura.
D’altra banda, i de manera antagònica, Animal Cinema (composta de fragments de vídeos de Youtube en què s’observen animals manipulant una càmera), proposa una relació completament diferent amb l’entorn, una de molt més fusional i directa. Aquest tipus de relació es basa en les famoses anàlisis del biòleg alemany Jakob Johann von Uexküll i en la noció d’Umwelt (l’entorn percebut pels animals), un concepte que ha influenciat molts pensadors contemporanis pel que fa a ecologia i sostenibilitat.