Isaki Lacuesta. Jo sóc allò prohibit

La instal·lació Jo sóc allò prohibit configura una cartografia de la «prohibició» i dels seus imaginaris, aquí i ara, perquè cap forma d’entendre una societat millor que la d’atendre tot el que aquesta es nega a si mateixa. Què tenim prohibit fer, dir, pensar, transmetre, imaginar? D’acord amb quins consensos s’estableixen els límits i dics de la convivència social, què tenim prohibit fer, dir, pensar, transmetre, imaginar? D’acord amb quin consens?

En un espai íntim, l’espectador es confronta a una antologia exhaustiva d’imatges i relats que literalment el defugen: una imaginació escàpola, com la selfie que ens fem quan ningú no ens mira i, davant del mirall, ens busquem amb l’últim extrem del reüll.

Per encarar la imatge prohibida, l’espectador ha d’aprendre a ser Perseu contra la Medusa.