Substrar Comú. Una Nova Arqueologia De La Matéria

És matèria allò que hi ha a sota de tot canvi, allò que anticipa transformació i moviment. La matèria precedeix la forma i la representació, articula el temps, allò que ve després: fa possible el que ha de venir. La pregunta per la matèria és comuna en molts dels processos i debats al voltant de l’art actual, sovint des d’un punt de vista temàtic, però també és possible abordar el materialisme com a mètode. Aquesta exposició mostra les obres finalistes de la convocatòria Miquel Casablancas 2024, juntament amb els tres projectes desenvolupats al llarg del 2023 a través de les residències SAC-FiC. Si bé donant compte de diverses inquietuds, hi trobem complicitats metodològiques. A través de l’escultura, la instal·lació i l’audiovisual, aquestes obres ens conviden a explorar els seus propis processos de construcció i a fer una arqueologia del substrat que comparteixen.

La reflexió sobre el concepte de matèria s’ha donat des d’èpoques antigues, especialment quan va sorgir un pensament que, en oposició a la metafísica de les idees, va reivindicar que tota realitat està fonamentada pel material. Ja a l’interior de les lluites polítiques de la modernitat, el materialisme històric va sorgir com un mètode per imaginar el pas del temps d’una manera complexa, desacreditant una visió lineal de la història i apostant per la convicció que la matèria és la causa de tota transformació, és a dir: l’estructura fonamental de tota possibilitat. Avui dia, encaminades a la recerca d’altres possibilitats de vida, es multipliquen les especulacions al voltant d’una mena de «nous materialismes», i això convoca directament els processos artístics que tenen com a focus la matèria mateixa i la seva transformació.​​

Artistes: Marc Anglès, Isabel Bonafé, Natalia Domínguez, Mikel Escobales, Albert Gironès, Marina González Guerreiro, Gala Hernández López, Hodei Herreros Rodríguez, Abel Jaramillo, Claudia Rebeca Lorenzo, Lucas Marcos Barquilla, Jara Roset, Laia Ventayol García, Lola Zoido