Hi ha una obsessió al món de l’art amb l’artista com a geni singular, la qual cobreix el fet que la majoria d’artistes col·laboren d’alguna manera. Amb companys de professió i professionals d’altres àmbits, per adquirir habilitats, coneixement, obtenir suggeriments o simplement per aconseguir que les coses es facin. Al cinema i al vídeo hi ha tants processos que és rar trobar algú que treballi sol en cada etapa. El cinema i el vídeo tenen un doble paper: Un mitjà artístic per si mateix i una manera de documentar altres formes d’art o processos com ara el rendiment, projectes col·laboratius i socials i la recerca.
Com faciliten les institucions artístiques les col·laboracions artístiques? Per què amaguem aquests aspectes de la pràctica artística? I com poden els comissaris i les institucions artístiques fer visibles les col·laboracions en les exposicions?