Hicham Berrada, ‘Concordance des temps’ (Tribute to Jean Epstein)

En el seu text La inteligencia de una máquina, el cineasta i teòric del cinema Jean Epstein escriu que:

«Aquest desordre en la jerarquia de les coses es veu agreujat per la reproducció cinematogràfica dels moviments, accelerats o en càmera lenta. Els cavalls planegen sobre l’obstacle, les plantes gesticulen; els vidres s’ajunten, es reprodueixen, cicatritzen les ferides; la lava s’arrossega; l’aigua esdevé oli, goma, resina arborescent; l’home adquireix la densitat d’un núvol, la consistència del vapor: és un pur animal gasós, amb gràcia felina i destresa simiesca. Tots els sistemes parcel·laris de la naturalesa es troben expressivament desarticulats. No queda més que un regne: la vida.» (Jean Epstein, La inteligencia de una máquina, 1949) En certa manera, Jean Epstein ret homenatge al poder plàstic del cinema experimental.

A la seva obra Les Fleurs (2016), que és una evocació de l’Inferno d’August Strindberg, l’artista francomarroquí Hicham Berrada grava la deflagració en bucle d’una esfera en una exploració de la matèria. Un hemisferi de nanopartícules de ferro se sotmet a dolls d’alta pressió alhora que recupera progressivament la forma inicial. L’economia de la lentitud, la figura del bucle i la repetició dels cicles químics representen alguns dels tòpics de cinema de Hicham Berrada. Les Fleurs és una mostra representativa de la seva obra d’artista investigador i tècnic de laboratori que es lliura a experiments, protocols científics, que mira d’explorar l’esdevenir plàstic de les matèries naturals mitjançant les potencialitats de cinema, amb la qual cosa revela els modes temporals complexos que organitzen una concordança dels temps. Així doncs, la sèrie dels Augures mathématiques o la sèrie de Les Fleurs organitzen un temps elàstic que pertorba tot referent espacial que convida l’espectador a embarcar-se en una travessia subjectiva, progressiva i infinita, portant a l’experiència d’una desorientació perceptiva.

Pascale Cassagnau