Aimée Zito Lema (1982) s’enfronta a la seva pràctica amb qüestions que giren al voltant de la memòria social i el cos com a agent de resistència, fent ús de grans làmines fotogràfiques, instal·lacions d’escultura i vídeo. Zito Lema treballa sovint amb material d’arxiu com a punt de partida i d’inspiració per als seus projectes. Nascuda a Amsterdam i criada a Buenos Aires, l’artista se sent molt identificada amb els relats històrics dels dos països. Les seves obres han estat exposades, entre altres institucions, a l’Oude Kerk d’Amsterdam (Països Baixos) (individual); al Grazer Kunstverein (Àustria) (2021, individual); a Frestes – Triennial of Arts of SESC de Sorocaba (Brasil); a l’Eye Filmmuseum d’Amsterdam; al CentroCentro de Madrid (Espanya) (individual); al museu Gulbenkian de Lisboa (Portugal) (individual); al Kunsthall de Trondheim (Noruega), el 2017; al MACBA de Barcelona (Espanya); a l’11a biennal de Gwangju (República de Corea); al Kunstmuseum Bonn (Alemanya), i al Centre Pompidou de París (França). Les obres d’Aimée Zito es troben en col·leccions internacionals tant privades com públiques.