Majelich

Camille Llobet ha estat gravant la seva filla des dels deu mesos fins als vint, quan estava descobrint i experimentant amb la seva pròpia veu, intentant fer sons. El nadó encara no entén les paraules que sent, però el seu balbuceig imita i es relaciona amb els contorns de la llengua parlada, és a dir, amb les seves inflexions, tonalitat, accents, modulació i ritme. En aquest cas, el significat s’allotja en el so. Aquests són els rudiments de les paraules, l’encarnació del seu potencial de realització. L’artista deixa que la soprano lírica Magali Léger escolti el balbuceig del nadó que ella tracta de reproduir. La pel·lícula mostra aquest esforç tan precís que ens permet comprendre el plaer de descobrir la veu i el plaer de la parla.